L'Audiència de Barcelona ha avalat les intervencions telefòniques de l’operació Voloh ordenades pel magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona a l'exalt càrrec de CDC David Madí, a l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, i al president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, entre altres, pel suposat desviament de fons públics per finançar el procés.
Els magistrats consideren que existeixen "sospites fundades de la comissió de delictes relatius a la corrupció", de manera que desestima el recurs presentat per Madí, al qual es van adherir bona part de la vintena d’investigats, segons la interlocutòria avançada per El Periódico i comunicada pel TSJC.
La secció número 21 no veu cap vulneració del dret de defensa dels investigats pel fet de ‘punxar-los’ els telèfons i considera que el magistrat instructor, Joaquín Aguirre, va motivar suficientment la necessitat de les intervencions de les comunicacions pels delictes de tràfic d’influències o malversació de fons públics. De fet, en les converses analitzades per l’Audiència es dedueix que alguns investigats tenen la intenció de convertir fons públics en criptomonedes.
Imatge: Madí a la sortida de la Ciutat de la Justícia / ACN
Els magistrats neguen que la mesura es prengués davant de meres conjectures o especulacions, ja que de l'anàlisi de les converses, es constaten "sospites fundades". Les intervencions es van ordenar després d’analitzar gravacions d’àudio de converses amb Madí i Vendrell trobades al telèfon mòbil de Víctor Terradellas, excap de relacions internacionals de CDC i investigat prèviament per desviament de fons de la Diputació. Amb aquells indicis, creuen els magistrats, n’hi havia prou per autoritzar les gravacions dels telèfons de Madí i Vendrell.
La nul·litat de les escoltes
La defensa de Madí considera que les escoltes de la Guàrdia Civil han vulnerat un dret fonamental com és la privacitat de les converses telefòniques "sense tenir proves de delicte ni justificació suficients" i avalat per les reticències en el mateix sentit expressades repetidament pel Ministeri Fiscal durant la instrucció, Madí va presentar un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria d'agost de 2019 que va iniciar les intervencions dels telèfons. L'acusat reclama que es declari la nul·litat de ple dret de les escoltes.
La declaració de nul·litat, ara denegat, hauria afectat totes les pròrrogues posteriors de les intervencions de les comunicacions, així com l'entrada i registre al domicili personal i professional de Madí del passat 28 d'octubre.
En el recurs d'apel·lació, l'advocada de Madí, Olga Tubau, negava que existissin ni tan sols indicis racionals atès que a les converses del mòbil de Terradellas no hi apareix ni una sola al·lusió al suposat desviament de diners públic. Tubau retreu que malgrat no presentar "ni un sol element objectiu i concret" que sostingui un desviament de fons, la Guàrdia Civil va reclamar les intervencions telefòniques "per satisfer una necessitat genèrica de descobrir un delicte del qual només existeix una suposició o conjectura". "Aquesta forma de procedir és la pròpia d'una investigació prospectiva prohibida constitucionalment", denuncia.
Recorda que també el Tribunal Europeu de Drets Humans ha deixat clar que intervenir converses telefòniques és un greu atac a la vida privada, que requereix "sempre una previsió legal suficient i una prèvia i suficient justificació", i adverteix que això no s'ha produït en aquest cas.
Imatge principal: David Madí, detingut durant l'operació / Sergi Alcàzar