L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat l'arxivament de la querella interposada per Carles Vallejo, amb el suport d’Irídia i Òmnium Cultural, per les tortures que el sindicalista i militant del PSUC Carles Vallejo va patir a la Prefectura de Via Laietana durant el franquisme l'any 1970. Irídia i Òmnium ja estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l'Estat espanyol estan desestimant totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme. La resolució es basa en la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment dels fets no existia el delicte de lesa humanitat. Irídia destaca que la resolució de la Secció 8a de l'Audiència Provincial de Barcelona coincideix amb el text que van presentar en relació amb la inaplicabilitat de la llei d'amnistia de 1977, malgrat que fan servir arguments diferents.
L'advocada del cas, Laura Medina, ha detallat que "l’Audiència Provincial considera que és un requisit imprescindible per a l’aplicació de la llei d'amnistia la prèvia declaració de responsabilitat penal d’una persona en concret i per un delicte en concret; des d’Irídia remarquem la seva inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas, pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal". En paral·lel, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha considerat “inadmissible aquest nou arxivament, que se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del franquisme”.
Recórrer el cas
Irídia i Òmnium recorreran contra la decisió de l'Audiència, i denuncien que la gravetat dels fets requereix una resposta judicial que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional, que estableixen que és essencial abordar els crims del passat a través de l'accés a la justícia i l'assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no-repetició. Des d'Irídia denuncien que cap d'aquests drets s'està acomplint i els arxivaments de les querelles afecten directament les víctimes i les persones represaliades "en el seu procés de reparació, tot perpetuant-se la impunitat".
En el cas de Carles Vallejo, estudiaran les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l'Estat espanyol segueixen "arxivant sistemàticament" les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme. Tanmateix, la Fiscalia s'ha sumat als arguments de les acusacions particulars. En aquest cas, la Fiscalia es va posicionar a favor d'admetre-la a tràmit i va assenyalar “l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a veritat i a la reparació de les víctimes”. També la Generalitat de Catalunya es va personar com a acusació popular en aquest cas.
Des de l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica el 2022, la de Vallejo és la primera querella que s'ha presentat. Malgrat que la llei estableix com a fonamental el dret a l’accés a la justícia per part de les víctimes, totes les querelles presentades en aquest marc legislatiu, han acabat arxivades. Els fets denunciats a la querella s’ubiquen a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43, centre de la repressió franquista a Barcelona que, des de fa dècades, les entitats memorialistes i de drets humans exigeixen que es converteixi en un centre de memòria i d’interpretació de la tortura.