Cas tancat. L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’aplicació de la Llei d’amnistia als 46 agents de la policia espanyola investigats per haver pegat i vexat a votants del Referèndum de l’1-O a Barcelona, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres. La decisió ha estat presa, de forma excepcional, per la sala de la secció 3a de l’Audiència de Barcelona —formada per sis magistrats i no tres—, que sosté que “les lesions als ciutadans no van ser greus" i que "la finalitat no era castigar o humiliar els ciutadans, sinó impedir o intentar impedir la celebració de la consulta, tot i que la força emprada fos excessiva o desproporcionada en els casos investigats”. Hi afegeix, però, que les accions dels policies “no superen el llindar de gravetat” al qual es refereix la norma de l’oblit penal per excloure’ls, i per això valida que la causa contra els policies s’arxivi.
Les entitats Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Irídia, i setze persones afectades van presentar recurs contra l’amnistia dels agents, dictada pel titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que és el mateix que va deixar-los a un pas de judici abans que la llei entrés en vigor. Ara, l'Audiència de Barcelona comparteix el raonament del magistrat Francesc Miralles.
Recurs de l'ANC i d'Òmnium al Suprem
L'Assemblea ja ha anunciat que presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem perquè sosté que l'Audiència de Barcelona no respon a les seves preguntes, plantejades per les advocades Esther Palmés i Pilar Rebaque, i assegura que la resolució "fa una interpretació contrària a l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, de prohibició de tracte degradant o inhumà a les persones". Òmnium Cultural també anirà al Suprem. L'entitat, que presideix Xavier Antich, considera que la Llei d’amnistia "no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial perquè els actes investigats són delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la Llei d’amnistia".
La voluntat del legislador
El tribunal, a la resolució —de la qual ha estat ponent la magistrada Carme Guil—, hi manifesta la seva interpretació de la Llei: "Ens deixa claríssimament clara la voluntat del legislador: l'amnistia beneficia abans de res a tots aquells que van participar en el procés independentista, sigui des de l'àmbit polític, associatiu o ciutadà (tal com ha aplicat el TSJC en diverses sentències dictades durant l'any 2024 en casos d'atemptats, lesions a agents de l'autoritat o desordres públics), però ha d'incloure també les accions d'aquells que van intentar impedir la continuació del procés en el marc d'actuacions policials.”
L’Audiència de Barcelona admet que “no tots els casos són iguals, ni es poden equiparar totes les actuacions policials”, i recorda que va ser aquesta secció, la 3a, la que va resoldre que “l'ús de la força per part de membres dels cossos policials durant l'1 d'octubre revestia prima facie aparença delictiva en molts casos” i va confirmar que els agents anessin a judici “no sols de delicte de lesions, sinó també de delictes contra la integritat moral i de tortures”.
Accions de poca durada
El tribunal hi afegeix que la seva resolució anterior “no contradiu ara l'adoptada per l'instructor qui, novament, fa un exercici de ponderació i valoració d'aquelles conductes per a concloure que cap d'elles supera el llindar de gravetat exigit per la llei d’amnistia”.
I hi manifesta: “Compartim plenament les claus de l'instructor per a arribar a aquesta conclusió: Les actuacions van tenir una escassa durada temporal; venen emmarcades en un objectiu policial definit (evitació de la celebració de la consulta); no van continuar una vegada aconseguit l'objectiu i es van limitar a la maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals”.
Respectuós amb jurisprudència del TEDH
Finalment, la sala de la secció 3a de l'Audiència manifesta que l'arxivament de la causa contra els policies és "respectuós amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al conveni". Hi precisa que de les resolucions citades per les entitats de drets humans en els seus recursos "s'han de diferenciar aquelles condemnes basades en la falta de tota recerca de les tortures denunciades (algunes de les quals han estat dictades contra Espanya) on el TEDH es mostra inflexible, d'aquelles altres en les quals s'entra a analitzar la conducta concreta i la seva incardinació dins del concepte de tortura o tracte inhumà". En aquests últims casos, hi afegeix la sala, "el TEDH no inclou qualsevol agressió, encara que procedeixi d'un agent de l'autoritat, sinó que requereix una certa gravetat, una permanència en el temps i uns objectius encaminats a denigrar a la persona, a humiliar-la i trencar la seva resistència física, amb finalitat de càstig, d'obtenció d'informació, entre altres". I conclou que aquesta no va ser l'acció dels policies espanyols contra els votants del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya a Barcelona.