L'Audiència de Barcelona ha criticat el Cos Nacional de Policia per no "esgotar els mitjans no violents" abans d'actuar a l'IES Pau Claris l'1-O i incomplir els seus propis protocols. Constata que no es va produir "ordre expressa i terminant" dirigida als ciutadans perquè desallotgessin les entrades a l'institut i per transmetre el mandat que els policies tenien encomanat.

"La mateixa policia va infringir una de les pautes d'actuació que els protocols per a l'atenció i control de multituds imposen", apunta l'Audiència, en referència a l'obligació "d'esgotar els mitjans no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per persuadir els congregats, autoritzant l'ús proporcionat i gradual de la força només quan no existeixi una altra opció". Rebutja així el recurs del Sindicat Professional de Policia que demanava novament investigar votants en aquest centre per resistir-se a l'acció policial. La fiscalia i l'Advocacia de l'Estat s'hi havien adherit.

El jutjat d'instrucció número 7 ja havia descartat investigar votants en aquest institut i argumentava que no es podia traspassar la responsabilitat als ciutadans d'una situació fruit del "fracàs de les institucions". L'Audiència coincideix que el mandat judicial prohibint el referèndum de l'1-O no es dirigia a la ciutadania, per molt que aquest es difongués a través dels mitjans de comunicació.

Exercici drets fonamentals

A això li suma el fet que la policia espanyola, en el cas analitzat, no traslladés als ciutadans congregats que havien d'alliberar els accessos perquè havien d'impedir la celebració del referèndum, i més quan els votants "havien acudit al lloc sota la cobertura de l'exercici de drets fonamentals als quals van apel·lar les autoritats governatives autonòmiques per legitimar la crida col·lectiva a la participació política". 

L'Audiència remarca que l'advertència de l'ús de la força amb temps suficient és un "requisit irrenunciable" per garantir una "prudent i proporcionada intervenció". Encara que la policia espanyola tingués el deure de fer complir les ordres judicials, "seguia obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, i més quan la resolució judicial advertia d'aquest extrem, introduint a tall de condició l'exigència de no alterar la convivència pacífica", afegeix.

Esgotar la via de diàleg i la conciliació

També subratlla que calia tenir en compte el tipus de persones que anirien a votar, i cita famílies, joves, gent gran, nens i adolescents, "en un context molt allunyat d'aquell que típicament legitima l'ús de la força". "Resultava per això indispensable esgotar l'alternativa del diàleg i la conciliació per dissuadir els ciutadans congregats en els centres de votació evitant la confrontació amb la força pública", conclou. 

En el cas concret de l'IES Pau Claris, remarca que les persones que van situar-se en els accessos van intentar obstaculitzar l'entrada dels agents "corejant consignes pacifistes, amb les mans aixecades", mentre que els agents "van fer ús de la força d'una manera directa, sense prèvia ordre expressa i terminant de cedir el pas". 

Per tot plegat, l'Audiència considera que no hi ha comportaments de resistència greu a l'autoritat, i parla de "meres accions purament defensives" en resposta a l'actuació dels policies. Alhora, alerta que suposaria un "greuge comparatiu" investigar les persones que justament han presentat denúncia per les càrregues policials.