L’Audiència de Barcelona ha desentranyat el garbull processal que pesa sobre la trentena d’excàrrecs del Govern investigats per l’organització de l’1-O perquè puguin acollir-se a la llei d'amnistia de forma immediata. La secció 2a de l’Audiència de Barcelona ha resolt que la norma de l’oblit penal estableix que els jutges d’instrucció també poden aplicar l’amnistia amb la investigació oberta, i, per tant, així ho pot fer la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona amb els excàrrecs i empresaris processats pel Referèndum. Per exemplificar-ho, el tribunal exposa que l’instructor del Suprem, Pablo Llarena, ha aplicat l’amnistia en el delicte de desobediència, però no en el de malversació al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als dos exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tot i que no és una resolució ferma.
La dificultat del cas del jutjat d’instrucció 13 és, primer de tot, que és un procediment de sumari, que es fa en delictes superiors a 9 anys de presó, i requereix més passos. A més, la magistrada va processar inicialment 27 excàrrecs i empresaris per l’1-O, causa que ja estava per ser jutjada a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. Posteriorment, a aquesta causa mare de l'1-O se li van afegir una desena més de processats per despeses a l’Exterior del 2012 al 2017, que inicialment investigava la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. En aquesta causa, està l'exconseller Raül Romeva, per una subvenció a la FOCIR malgrat que ja va ser condemnat per sedició per l'1-O. La magistrada del jutjat 13 va rebre la petició d’aplicació de l’amnistia i la va derivar a l’Audiència de Barcelona. La Fiscalia, però, va presentar un recurs, el juliol passat, perquè hi havia pendent de processar els darrers encausats, i el tribunal va tornar la causa a la instructora.
Amnistiats des del jutjat instructor
La discussió jurídica ha estat exposada en una vista a la secció 2a de l’Audiència, i ara en una resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous, el tribunal dona la raó a la Fiscalia que la magistrada no pot tancar el sumari sense el precedent processament. Això no obstant, el tribunal hi afegeix que la instructora té la potestat d’examinar si els aplica l’amnistia sense haver de concloure la instrucció. Per tant, ara s’espera que els advocats defensors demanin a la magistrada Alejandra Gil, que tanqui la causa contra els excàrrecs del Govern, que s’enfrontaven a delictes de la malversació i falsedat documental per l’organització de l’1-O. Els advocats estudien quina és la millor estratègia jurídica.
Llei “amb escàs rigor jurídic”
En la resolució, el tribunal – format pels magistrats Francisco Javier Molina, Cristina Torres, i José Carlos Iglesias, que és el ponent- critica obertament la llei d’amnistia “pel seu escàs rigor jurídic” i "deficiència tècnica jurídica". També se sorprèn que no hagi hagut debat jurídic perquè els jutges instructors puguin decretar el sobreseïment de les causes. En concret, especifica que el redactor de la llei d'amnistia podria haver fet referència només a "l'extinció de responsabilitat penal", i no que s'apliqués el sobreseïment lliure, que recull l'article 637 de la llei d'Enjudiciament Criminal, ja que aquest inclou causes "d'exempció de responsabilitat", supòsits on l'amnistia no està recollida.
Amb tot, l'Audiència de Barcelona exposa que la llei 1/2024 estableix que l'amnistia s'aplicarà pels òrgans judicials en qualsevol fase del procés penal, contemplant-se expressament la possibilitat de la seva aplicació en la fase d'instrucció judicial, “la qual cosa -afirma el tribunal- fa patent que no serà necessari esperar a etapes ulteriors del mateix per a resoldre sobre això”. I, a més, quan la llei d'amnistia precisa que s’haurà d'adoptar amb caràcter preferent i urgent qualsevol que fos l'estat del procés judicial, arribant-se a fixar pel legislador un determinat termini màxim per a això; de dos mesos.
Per això, el tribunal afirma que és “inviable l’encaix de tal tramitació preferent i urgent amb una prolongació de la tramitació d'una causa en la qual s’estiguin investigant actes indiciàriament determinants de responsabilitat penal sense que de manera més o menys immediata es produís un pronunciament sobre si resultaven o no amnistiables”.
Així, l’Audiència conclou que la decisió de la magistrada instructora de remetre la causa a la secció 21, “vigent la fase instructora”, perquè l'òrgan col·legiat es pronunciés sobre si era aplicable o no la llei d'amnistia als actes determinants de responsabilitat penal objecte d'aquest procediment, “manca de cobertura legal, devent en definitiva ser revocada”. I fins i tot, precisa que tampoc influeix el fet que la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona hagi dictat la conclusió del sumari el 25 de setembre passat.
Recursos per dues investigacions paral·leles
La complexitat de la causa mare de l’1-O es va produir, quan un cop tancada la investigació, la Fiscalia va presentar una querella a excàrrecs del Govern per la despesa exterior, amb partides que sumen un milió d'euros, i diferents de les que es reclamen al Tribunal de Comptes. El nou cas va recaure la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, que va arxivar algunes partides com la despesa aprovada per l’exconseller Francesc Homs, que després de ser reoberta, al final, l’ha amnistiat.
L’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, i l’exsecretari d’Afers Exteriors, Aleix Villatoro, van demanar la unificació de les dues causes perquè eren investigats en els dos jutjats per fets “connexos”, fet que els perjudicava. Els seus advocats, Judit Gené i Ramon Setó, respectivament, van aconseguir la unificació, però que ha anat a diferents velocitats.
Finalment, set anys després, podran ser amnistiats, si no sorgeix cap nou impediment.