Primera estocada a la investigació del cas Negreira. L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a la defensa del Futbol Club Barcelona i a la de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill Javier Enríquez, i anul·la la peça separada de blanqueig de capitals oberta des del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona per aclarir si els pagaments del Barça als Negreira van ser blanquejats amb la compra d'immobles o altres béns. La investigació del cas Negreira se centra a aclarir si els 7,6 milions d’euros que va pagar Barça entre el 2011 al 2018 als Negreira era per obtenir beneficis arbitrals, fet que es nega des del club, que sosté que eren per fer informes.
Inicialment, el magistrat Joaquín Aguirre investiga si els expresidents i directius del Barça i els Negreira van cometre els delictes d’administració deslleial i falsedat en document mercantil, arran de la querella de la Fiscalia, i el juny passat el jutjat va ampliar la investigació al delicte de blanqueig de capitals i es va fer una peça separada, en part també per protegir les dades bancàries de les acusacions particulars, on hi ha el Reial Madrid, que van ser excloses d'aquesta peça.
Sense indicis de blanqueig
En la resolució, comunicada aquest dijous pel TSJC, el tribunal de l’Audiència de Barcelona afirma que el destí dels diners de la família Enríquez podria constituir un delicte de blanqueig de capitals, i que la llei permet fer una investigació separada. Això no obstant, dona la raó a les defenses quan exposen que els fets són els mateixos que en la querella inicial de la Fiscalia i llavors no s’incloïa el delicte de blanqueig. El tribunal conclou: "No es desprèn de la causa que algú hagi adquirit, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns sabent que tenen origen en activitat delictiva, per la qual cosa mancant elements indiciaris que justifiquin la recerca del delicte de blanqueig, no procedeix la formació de peça separada."
Pel que fa a la segona trama que investiga el jutge del cas Negreira sobre el caràcter lícit o no de les comissions cobrades per TresepSL i entitats vinculades a Josep Contreras Arjona, l’exdirectiu del Barça mort el Nadal de 2022, per haver intermediat amb Enríquez i el Barça, el tribunal sosté “Aquesta línia de recerca tampoc pot ser objecte de l'obertura d'una peça separada perquè si a l'instructor li ofereixen dubtes la il·licitud o no dels fets, aquests no haurien de ser objecte de recerca, ni conjuntament ni separadament, perquè faltaria la determinació d'un concret i provisional judici de tipicitat que justifiqui dur a terme les diligències que resultin pertinents i útils per a la recerca, bé en la peça principal, bé en una peça separada.”
Pel que fa als diners cobrats, Hisenda afirma en un informe que dels comptes d’Enríquez Negreira es van treure en efectiu uns 550.000 euros i, per tant, sospita que van ser per fer uns pagaments a tercers, però res s'ha aclarit. L'exnúmero dos dels àrbitres es va negar a declarar davant de jutge Aguirre.
Laporta i el suborn, pendents
La secció 21 de l'Audiència de Barcelona té pendent de resoldre dos recursos importants de les defenses, a les quals s'ha unit la Fiscalia Anticorrupció, i s'espera una resposta aviat. Es tracta de la imputació del president Joan Laporta, feta pel jutge Aguirre, pels pagaments a Negreira en el seu primer mandat. I també per haver inclòs el delicte de suborn en el cas Negreira.
Inicialment en el cas Negreira són investigats els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, els exdirectius del club Òscar Grau i Albert Soler i contra el mateix FC Barcelona, com a persona jurídica, a més d'Enríquez Negreira i el seu fill.