Tribunal obcecat. L’exconseller Francesc Homs ha d’anar a judici per haver autoritzat tres despeses el 2012, que sumen uns 58.000 euros i que la Fiscalia relaciona amb el procés. Així ho ha ordenat la secció 8a de l’Audiència de Barcelona a la titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, que va arxivar aquesta causa dos cops en considerar que els fets no són delictius, però la Fiscalia hi va presentar recurs. L’advocada de l’exconseller de Junts, la penalista Judit Gené, ja ha demanat a la magistrada que derivi aquesta peça a la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, perquè l’adjunti a la causa de l’1-O, en la qual l'estiu passat es van acumular les despeses per promocionar Catalunya a l’exterior dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont, entre els anys 2011 al 2019, i on inicialment s’incloïa el cas d’Homs.
El febrer del 2022, l’Audiència de Barcelona va fer reobrir el cas d'Homs per primer cop, a petició de la Fiscalia, en considerar que calia fer una mínima instrucció, i ara, quasi dos anys després, acabada la instrucció, ordena que l’exdirigent de Junts sigui jutjat. Això no obstant, la llei d'amnistia, pendent de publicar-se al BOE, hauria d'anul·lar la causa contra Homs i de tots els excàrrecs encausat en el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Dues causes unificades
En concret, la causa que continua oberta al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona es dirigeix contra una trentena d’excàrrecs del Govern investigats per promocionar l’1-O i, recentment, hi van afegir una desena d’encausats més per promoure la independència de Catalunya a l’exterior —inclòs l’exconseller republicà Raül Romeva, condemnat per sedició per l'1-O i després indultat— arran de la querella presentada per la Fiscalia el 2019, i que va recaure en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. La secció 2a de l’Audiència de Barcelona va ordenar-ne la unificació, a petició de les defenses, que van acusar el ministeri públic de mala fe, ja que va usar un informe del Tribunal de Comptes que ja era al jutjat d’instrucció 13 per presentar diferents querelles, com la recaiguda en el jutjat d'instrucció 18. La Fiscalia, a més, ha modulat la seva acusació i ara sosté que la irregularitat és perquè són adjudicacions sense concurs públic i no per la promoció de la independència de Catalunya, segons els advocats dels encausats de Junts i ERC.
Les tres despeses
La primera despesa qüestionada és que l'exconseller Homs va aprovar el pagament d’un viatge i allotjament per als assistents de la trobada mundial de comunitats catalanes a l’exterior, el maig del 2012 a Barcelona, que es van abonar amb dos expedients de contractes menors de 17.850 euros cada un. La defensa d'Homs va aportar el conveni amb les agències de viatges amb què treballa el Govern, i la magistrada va considerar que la llei recull aquesta representació a l'exterior. El segon fet és que Homs va adjudicar, el novembre del 2012, un estudi al despatx d’advocats Manubens, amb un cost de 14.520 euros, per la realització d’un assessorament jurídic per a un projecte de dinamització internacional en matèria de propietat industrial. La magistrada tampoc hi va veure cap irregularitat, perquè l'adjudicació va ser consensuada amb altres entitats com el Port de Barcelona, on hi ha representants del Govern i del govern espanyol. Per aquestes dues adjudicacions, també s'ha investigat al llavors secretari d'Exteriors, Senén Florensa, el qual també haurà d’anar a judici amb Homs, si res no canvia.
I el tercer fet és que el desembre del 2012 Homs va adjudicar una subvenció de forma directa de 7.400 euros a CatDem (Fundació Catalanista i Demòcrata). En aquest cas, la defensa exposa que es van donar subvencions a una trentena més d'entitats perquè es va suspendre la convocatòria general, i la magistrada va argumentar que la llei també permet aquestes subvencions directes, segons fonts jurídiques. L’Audiència de Barcelona, però, veu indicis delictius en tots tres.
Villatoro i Royo, a les dues causes
En la causa d’Exteriors, la Fiscalia qüestiona que es va aprovar prop d’un milió d’euros en subvencions (com ara a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, FOCIR) i informes sense concurs públic, i pel ministeri públic podrien constituir els delictes de malversació de fons públics, prevaricació i falsedat documental.
El republicà Aleix Villatoro, amb l’advocat Ramon Setó, i Albert Royo, exsecretari general de Diplocat, amb la penalista Judit Gené, que estan processats per l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, van presentar recurs contra la nova acusació de la Fiscalia que va recaure en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona perquè suposava que dos jutjats diferents els investigaven per fets connexos, i dos anys després, l’estiu passat, tot es va acumular al jutjat d’instrucció 13. Aquesta unificació ha implicat que la magistrada Alejandra Gil hagi hagut de fer més diligències i un nou sumari, per unificar la causa de l’1-O amb el d’Exteriors.
I ara, haurà d’aplicar la llei d’amnistia per a tots. Així ho exigiran les defenses i caldrà veure el posicionament de la Fiscalia.