Resposta important. L'Audiència de Barcelona manté com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per l'espionatge amb el programari Pegasus al president Pere Aragonès, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat aquest dijous. L'Advocacia de l'Estat va demanar l'arxivament de la causa contra Esteban, mentre que el jutge d'instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, va denegar-ho en considerar que hi havia indicis d'una actuació il·legal. Ara, la secció 9 de l'Audiència de Barcelona dona la raó al magistrat que cal aclarir si la intromissió al mòbil d'Aragonès va complir els paràmetres que va autoritzar la justícia al CNI o es van excedir.
A més, el tribunal precisa que hi ha tràmits, aprovats pel jutge, pendents de realitzar-se, i que "no s'ha esgotat raonablement la investigació". La Fiscalia de Barcelona va donar suport a tancar la investigació vers Esteban perquè se li imputaven fets quan no era directora del CNI, tot i que n'era la número 2. Pel que fa a aquest argument, l'Audiència de Barcelona és força crítica amb "el criteri civilista i cronològic que manté la part recurrent i particularment el ministeri fiscal", que quan Aragonès denuncia l'espionatge ella no era la cap i se l'ha d'excloure. "La investigació penal no opera inicialment amb aquests criteris estrictes en la delimitació del procés penal, que es va conformant progressivament amb el desenvolupament de diligències i dins un supòsit plantejat per evitar investigacions prospectives", manifesta el tribunal en la resolució. Fins i tot, la secció 9a precisa que l'any 2018 Esteban estava a la Secretaria General Tècnica del CNI, que és l'òrgan que demana les autoritzacions judicials per intervenir les comunicacions de persones.
Espiat des del 2018
En concret, l'advocat d'Aragonès, el penalista Andreu Van den Eynde, sosté que el president republicà va ser investigat de forma il·legal perquè una pericial demostra que el seu mòbil va ser infectat el juliol 2018, quan era vicepresident del Govern. A més, el penalista qüestiona el seu control suposadament legal, amb tres autoritzacions del jutge del Suprem al CNI " acrítiques i sense cap ponderació de la necessitat, com exigeix la Constitució i el dret europeu". Sosté que és un espionatge il·legal per part de l'Estat espanyol a un rival polític i contra el moviment independentista. El govern espanyol va admetre que Aragonès va ser espiat amb permís del jutge de control del CNI els anys 2019 i 2020.
Vinculat als CDR
El Consell de Ministres va permetre aixecar el secret de les tres resolucions del magistrat de control del CNI, però van ser entregades amb taxades al magistrat de Barcelona. Es va justificar la intervenció del mòbil d'Aragonès perquè suposadament tenia contactes amb els CDR i Tsunami Democràtic. El govern espanyol del PSOE va admetre l'espionatge a 18 persones, mentre la investigació del Catalan Gate, fet que Citizen Lab, eleva a 65 les persones del món independentista català espiades.
Paz Esteban, acompanyada de quatre lletrats de l'Advocacia de l'Estat, va declarar com a investigada al jutjat, el gener passat. No va donar cap detall i es va acollir al secret oficial, que regeix en el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol.
Reacció del president Aragonès
El president Pere Aragonès ha celebrat que la investigació sobre l'espionatge que va patir no s'hagi tancat per part de la justícia. En un missatge a la xarxa X, ha assegurat: “L'espionatge per motius polítics és una aberració. Arribar fins al final és una obligació democràtica. Mereixem saber-ho tot i determinar-ne responsabilitats i responsables. Continuem!”
Els Mossos examinen el seu mòbil
Actualment, una unitat especialitzada dels Mossos d'Esquadra analitza el mòbil d'Aragonès per comprovar els rastres de la intrusió, tal com exigia el fiscal de delictes informàtics, Roberto Valverde. Una pericial privada i diferent de Citizen Lab aportada per Aragonès al jutjat confirma la intrusió al seu telèfon.
El magistrat Santiago García també va obrir una peça secreta, a petició de Van den Eynde, per aclarir l'origen de l'espionatge a Aragonès. A més, el jutge acaba de prorrogar sis mesos més la investigació sobre el seguiment al president republicà.
En la resolució, de 29 planes, l'Audiència de Barcelona també reprodueix les recomanacions del Parlament Europeu, fetes el 2023,del perill del programari Pegasus, que compren agències estatals, i que els governs han de garantir el dret a la intimitat i privacitat de les persones. I s'instava al govern espanyol a fer una investigació "completa, justa i eficaç" sobre el seguiment a 47 persones, a les quals no ha quedat clar si va ser autoritzat. Fins i tot, que les víctimes siguin indemnitzades.