Quatre anys i mig de retard. L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a Jordi Ros, un dels 12 CDR acusats de l’operació Judes, i ha ordenat que s’investigui la querella que va presentar contra 11 agents de la Guàrdia Civil per haver-lo vexat i torturat en els escorcolls que van fer al seu domicili de Sabadell, com en el trasllat a Madrid el 23 de setembre de 2019, segons ha informat Alerta Solidària, que porta la seva defensa i que aquest dimarts al migdia també detallarà els casos urgents d'activistes que han de ser beneficiats per la llei d’amnistia. La querella va ser presentada l’agost del 2020 i fins al febrer passat, el jutge instructor de Sabadell no va elevar els recursos de Ros i de la Fiscalia a l’Audiència de Barcelona. És per això, que en la resolució, la secció 3a de l’Audiència de Barcelona afirma que la instrucció “ha estat pèssima fins a la data” i que ja s’han vulnerat drets a Ros per les greus dilacions produïdes.
Els 12 veïns acusats de terrorisme en l'operació Judes estan pendents de la publicació al BOE de la llei d'amnistia per tal que els seus advocats demanin que s'arxivi el seu judici perquè els fets pels quals se'ls acusa entrarien en aquesta norma de l'oblit penal del Procés, malgrat l'oposició d'una part de la Fiscalia. Això no obstat, l'Audiència Nacional ha reactivat el procés penal i ha convocat una vista per a finals de juny, prèvia al judici. La Fiscalia demana penes de 27 a 8 anys de presó als 12 CDR. Jordi Ros, defensat per l'advocat Xavier Monge, s'enfrontaria a 27 anys de presó en acusar-lo de formar part de grup terrorista (8 anys de presó), de fabricar o tenir material explosiu (11 anys), i del delicte d'estralls en grau de temptativa (8 anys de presó).
Amenaces de detenir la família
En la querella, Jordi Ros relata que els agents de la Guàrdia Civil van “coaccionar-lo i amenaçar-lo” durant els escorcolls que es van fer en el seu domicili de Sabadell, ordenats pel titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, i que a més a més “no li van permetre la designació d'advocat”. En la conducció a Madrid, sosté que “van posar-li un antifaç a la cara perquè no sabés on anaven, que el duien en una posició incòmoda, que no el deixaven dormir, i que va ser reiteradament amenaçat que detindrien membres de la seva família i a la seva xicota”.
A més, Ros també afirma que els agents de la Guàrdia Civil van mantenir “el seu germà, que pateix una patologia mental, més de 10 hores assegut a l'escala, sense poder parlar amb ningú i amb un agent que l'apuntava amb una arma”. Per tot això, considera que se'ls han vulnerat els seus drets.
Delicte continuat des de Sabadell a Madrid
El titular del jutjat d'instrucció 2 de Sabadell va admetre la querella l'estiu del 2020 en considerar que hi havia indicis delictius, però va acotar els fets al seu partit judicial, és a dir, Sabadell, i deixava fora les vexacions en el trasllat a Madrid. La Fiscalia no considerava que hi hagués cap irregularitat perquè l'Audiència Nacional havia desestimat recursos. Fins i tot, indicava que un altre jutjat, el d'instrucció 3 de Sabadell, va investigar la querella de Ferran Jolis, un altre dels CDR processats, i que va ser arxivada.
La defensa de Ros va presentar un recurs i ara l'Audiència de Barcelona li dona la raó. El tribunal considera que és la mateixa actuació des de Sabadell a les garjoles de l'Audiència Nacional, a Madrid. “Els fets es produeixen en una clara continuïtat delictiva, de resultar acreditats”, afirma la magistrada Carme Guil, ponent del tribunal.
Finalment, la secció 3a de l'Audiència de Barcelona ordena que s'instrueixi amb celeritat aquesta querella per tortures. “S'ha d'admetre la querella íntegrament i ordenar la investigació dels fets sense més dilació i amb caràcter preferent donat el temps transcorregut i la vulneració ja produïda del dret a la tutela judicial efectiva i a un procés sense dilacions”, conclou la magistrada Guil en la resolució.