Excepcional. L’Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura de la investigació penal per unes despeses públiques -fetes pel Diplocat i que sumen uns 58.000 euros- relacionades amb la consulta del 9 de novembre de 2014, sis anys després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnés el president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a inhabilitació a càrrec públic pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), i va descartar el delicte de malversació. Aquesta investigació s’emmarca en la denúncia que va presentar la Fiscalia el 2019 contra una desena exresponsables del Govern, a qui acusa dels delictes de prevaricació i malversació de fons per haver fomentat la independència de Catalunya a l’exterior entre el 2012 al 2017, a partir d’un informe del Tribunal de Comptes, que també té una causa paral·lela. Un d'ells és l'exconseller d'Afers Exteriors, el republicà Raül Romeva, ja condemnat pel Suprem per l'1-O.

Aquesta causa d’Exteriors va recaure en la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, que després d'una investigació va acordar l'arxivament de les despeses del 9-N. La magistrada Carmen García Martínez raonava que si el TSJC i el Tribunal Suprem havien descartat que pel 9-N existís el delicte de malversació (va ser descartada per la Fiscalia perquè la despesa va ser feta abans de la prohibició del TC), ara, vuit anys després, tampoc existeix. La secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, però, no ho considera així i ara dona la raó a la Fiscalia per reobrir la investigació, segons una resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. 

Vídeos i viatges

En concret, la investigació reoberta són sobre dues partides aprovades pel llavors secretari general de Diplocat, Albert Royo. Una de les partides, ara sota sospita, és que Royo va encarregar 20 vídeos de promoció del 9-N, que sumen 48.230 euros. La segona despesa és de 10.000 euros per convidar vuit parlamentaris europeus a visitar Catalunya per la consulta popular.

Despesa fraccionada i no prescrita

En la resolució, el tribunal -format pels magistrats Mercedes Armas, Maria Mercedes Otero i José María Planchat, que és el ponent- donen la raó a la Fiscalia i fan reobrir aquestes despeses atribuïdes a Royo. Pel que fa a l’encàrrec dels vídeos, el tribunal exposa que la Fiscalia raona que la seva investigació "no se centra en la  finalitat de promoció del 9-N", sinó per suposadament "haver eludit la normativa de la contractació pública” en haver fraccionat aquesta despesa en quatre contractes, entre maig i setembre de 2014, amb distintes quantitats de 605 euros fins a 6.237 euros. Quant a la segona despesa, la Fiscalia sosté que el pagament del viatge es va fer el novembre de 2014 i, per tant, no està prescrita. El tribunal sense gaire raonament, ho accepta i ha reobert  la investigació d'aquestes dues despeses atribuïdes a Royo.

La competència de les causes de l’1-O i Exteriors

En la causa d’Exteriors, Royo té imputades altres quatre despeses, bàsicament subvencions a la FOCIR. La seva advocada, Judit Gené, ha defensat que la investigació d’Exteriors s’unifiqui amb la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on s'ha processat Royo per l’organització de l’1-O, per tal de no perjudicar-lo i jutjar-los dos cops per “fets connexos”.

Recentment, la secció segona de l’Audiència de Barcelona va celebrar una vista, on Gené i altres advocats, com Ramón Setó, Andreu Van den Eynde i David Aineto van sumar-se a denunciar la persecució doble de la Fiscalia, que pot implicar condemnes més greus. El tribunal ara ha de resoldre si unifica les dues causes en un jutjat o les manté separades.