L’Audiència de Barcelona torna a marcar l’impuls i els límits per aclarir l’espionatge del CatalanGate. La secció setena de l’Audiència de Barcelona ha donat la raó a l’advocat Andreu van den Eynde i ha revocat que la policia judicial examini el seu mòbil per aclarir si va ser espiat amb el programari Pegasus, quan portava la defensa del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en la causa del procés.  La titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, que investiga la querella de Van den Eynde, juntament amb la de l’eurodiputat Jordi Solé, va aprovar la petició del fiscal de delictes informàtics que tots dos aportessin els aparells per ser examinats per la policia judicial, malgrat haver aportat una pericial. L’advocat, amb la defensa del Consell de l'Advocacia Catalana, va presentar recurs en contra, i l’Audiència de Barcelona li dona la raó perquè fer-ho sense la seva voluntat “seria delicte”, i a més aprova que l’ampliació de la pericial es faci amb les condicions que fixi Van den Eynde, com ara que en lloc de la policia, la pericial la completi un equip d’una universitat, per exemple.

En la resolució, coneguda aquest dimecres i a la que ha tingut accés ElNacional.cat, la secció 7a de l’Audiència de Barcelona també dona la raó a l’advocat d’ERC i ordena que es remeti a l’empresa NSO Group, propietària de Pegasus, que és investigada i que aporti informació sobre la venda d’aquest programari al CNI o a agències estatals espanyoles. També aprova que se li pregunti pel seu ús, tot i que limitat al 14 de maig de 2020, que és la data que consta que va ser espiat Van den Eynde. Així, precisa el tribunal, s’evita “la investigació prospectiva”, argument usat pel fiscal per negar-se a aprovar les mesures.

Espiat en pandèmia

En el recurs, Andreu van den Eynde insisteix que l’espionatge va ser a l’Estat espanyol, ja que just en aquella data estava en vigor el confinament, decretat pel govern espanyol, per la pandèmia de la Covid-19. I, aquell dia, feia una connexió telemàtica amb altres advocats sobre la petició de mesures per treure als seus clients de la presó, condemnats per sedició pel Tribunal Suprem, el 14 d’octubre de 2019.  L’interrogatori de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, com a testimoni és l’única mesura descarta, per ara, pel tribunal.

Mesures repetides

 Els requeriments a l’empresa NSO ara acordats per la secció 7a de l’Audiència de Barcelona, van ser aprovades el març passat per la secció 3a de l’Audiència de Barcelona en el cas de la investigació de l’espionatge per Pegasus a l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i al portaveu del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, que dirigeix la magistrada titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona.  És un dels inconvenients d’haver separat les investigacions de Pegasus en distints jutjats, com van aprovar els jutges: les investigacions es dupliquen i s’endarrereixen.

Riba i Jové van declarar al jutjat de l'espionatge patit divendres passat. En aquest cas, el fiscal especialitzat de delictes informàtics, Roberto Valverde, també ha demanat que aportin el seu mòbil perquè agents policials facin un tercer informe pericial, ja que els afectats n’han aportat dos. I segurament, haurà de ser l’Audiència de Barcelona qui resolgui la seva negativa a aportar-los. El fiscal insisteix a saber l’extracció de dades dels mòbils, traces o elements que determinin l’autoria. Per a ERC, la policia judicial no té prou garanties d’imparcialitat i caldria fer l’acció amb control.

La CUP i Òmnium, sense mòbils

En aquest sentit, Benet Salellas, advocat dels afectats de la CUP i d’Òmnium per l’espionatge de Pegasus, ha informat que també s’han negat a entregar els seus mòbils, tal com s’ha requerit en els dos jutjats que ho investiguen, i que són diferents dels dos d’ERC. Els querellants han aportat als dos jutjats una pericial sobre el contingut dels seus telèfons, i s’han ofert per entregar una còpia, feta davant de notari, del contingut del telèfon, i que es protegeixin certs continguts per evitar que tornin a ser víctimes  d'un nou delicte de descobriment i revelació de secrets.