Decepció. L’Audiència de Barcelona ha comunicat aquest dimarts que el judici contra els cinc síndics electorals de l’1-O s’ha de repetir, tal com demanava la fiscalia. L’abril de l’any passat, la magistrada del jutjat penal 11 de Barcelona va absoldre els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, a qui la fiscal demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. En la sentència, la magistrada sostenia que “no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional (TC)”. La fiscalia va presentar recurs contra l’absolució en considerar que la magistrada no havia valorat correctament les proves. L’Audiència de Barcelona podia ratificar l’absolució, fer repetir, amb aclariments, la sentència o ordenar un nou judici. La secció 8a de l'Audiència ha aprovat la mesura més greu: repetir el judici, segons han confirmat fonts judicials a ElNacional.cat.

Els síndics electorals absolts són: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i actual consellera, Tània Verge; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal; el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Pagès, actual diputat al Congrés per Junts, i l'advocada Marta Alsina.

L'advocat dels síndics, Ramon Setó, va defensar la seva absolució, mentre la fiscal va insistir que van signar resolucions i van donar ordres, tot i saber que el TC havia suspès les lleis aprovades pel Parlament que creaven aquest figura.

Dos síndics tenen aforament

La repetició del judici toparà amb el fet que hi ha dos síndics que actualment tenen aforament: la consellera Tània Verge, aforada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i el diputat Josep Pagès, amb aforament al Tribunal Suprem. Caldrà veure si es fa un judici junts, que li tocaria assumir al Suprem, en ser el de més rang, o es dividirà.

La “deficient” construcció dels fets provats

En la sentència, datada el 7 de juliol passat i comunicada aquest vespre pel gabinet de premsa del TSJC, la secció 8a de l’Audiència exposa que tot respectant la doctrina legal que els fets provats són “intocables”, en la resolució hi ha passatges “de contracció interna”, com apunta la fiscal.  Hi afegeix que “la deficient construcció dels fets provats dona raó jurídica” a la pretensió de la fiscalia de la nul·litat, juntament amb altres extrems, previstos en la disciplina legal per impugnar sentències absolutòries.

Per exemple, el tribunal detalla que en la sentència s’afirma que “el mateix dia, 8 de setembre de 2017, la pàgina oficinal de la Generalitat de Catalunya publica la resolució 4/17  per la que es dona publicitat a l’acord de la Sindicatura Electoral de Catalunya pel qual es van designar els vocals titulars de les sindicatures electorals de les demarcacions”, per després afegir-hi: “No obstant això, no ha quedat prou acreditat que els acusats designessin a aquestes persones com a vocals titulars de les sindicatures electorals de demarcacions”.

L’Audiència, a més, comparteix amb la fiscal que en la resolució judicial “no es realitza cap contrast entre les manifestacions exculpatòries dels acusats amb el contingut objectiu dels documents (comunicats i resolucions del TC) que se citen. Per tot això, fa repetir el judici amb un altre magistrat.

El tribunal també té en compte que Tània Verge és aforada al TSJC, i que el nou jutge haurà de fer una exposició raonada per elevar el seu cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta resolució no és ferma i es pot presentar recurs de cassació Tribunal Suprem per un motiu molt acotat.

Cal una exposició raonada al TSJC

Precisament, el febrer passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar analitzar la sentència absolutòria dels cinc síndics electorals de l’1-O. La secció 8a de l’Audiència de Barcelona li va consultar si havia d’assumir el recurs de la fiscalia contra l’absolució perquè un dels síndics és actualment aforada: la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. L’alt tribunal va resoldre que “no es declara competent” perquè l’Estatut de Catalunya recull que l’alt tribunal català assumirà les causes d’aforats "en les fases processals d’inculpació, processament i enjudiciament” i ara no és el cas.

Tanmateix, el TSJC deixava la porta oberta a assumir la causa de la consellera Verge, si finalment l’Audiència de Barcelona feia repetir el judici contra els síndics del Referèndum, com va sol·licitar la fiscal. Ara, amb la confirmació d'aquest extrem, primer el nou jutge del cas haurà de fer primer una exposició raonada para que el TSJC accepti analitzar i jutjar la consellera Verge. I també s'haurà de resoldre quin tribunal jutja a la resta.