L’Audiència de Barcelona jutjarà Xènia Garcia, que tenia 22 anys quan va ser detinguda el 18 d’octubre de 2019 i empresonada per desordres a la Via Laietana en la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, el 18 de desembre de 2025. Sis anys després dels fets! La Fiscalia li demana 2 anys de presó per desordres públics agreujats i el seu advocat, Benet Salellas, ha demanat al tribunal que davant la reforma del delicte de desordres, que va entrar en vigor el gener passat i que rebaixa el delicte que se li imputa, derivi el seu cas un jutjat Penal de Barcelona per tal de no vulnerar el seu dret a tutela judicial efectiva, a més d’aconseguir avançar la data del judici, perquè és una penitència més per a aquesta veïna de Caldes de Montbui. La secció 9 de l’Audiència de Barcelona ha desestimat la petició del penalista i ha afegit que la litispendència que registra es podria resoldre perquè ara té una sala de reforç. La data del judici de la Xènia, però, per ara, no l’ha modificat.
En la resolució, comunicada a finals de juliol passat i coneguda ara per ElNacional.cat, la secció 9a de l’Audiència de Barcelona descarta definitivament la reclamació de l’advocat defensor en argumentar que un cop dictat el judici oral s’ha de mantenir la jurisdicció, i insisteix a repetir que la sala manté el criteri “perpetuatio jurisdictionis”. Els jutjats Penals tenen competència per jutjar casos per delictes que la seva pena màxima no superi els 5 anys de presó, i la resta de casos va a les audiències provincials. En el cas de la Xènia, la Fiscalia li demana 2 anys de presó, pel delicte de desordres públics agreujats per usar instrument perillós i actuar en una manifestació (art. 557 bis 2 i 3), castigat fins a 6 anys de presó, per això la competència inicial és de l’Audiència de Barcelona. En el seu darrer escrit, el penalista Benet Salellas, insisteix al tribunal que ha de derivar el cas de la Xènia a un jutjat Penal, ja que la llei 14/2022, que va entrar en vigor al gener, fa desaparèixer l'article pel qual se l'acusa i el 557 fixa penes inferiors (fins a 5 anys), i per tant la competència d’un tribunal penal.
Un retard denunciat
El tribunal —format pels magistrats Andrés Salcedo, Carmen Sucías, i David Ferrer— sosté que “la discrepància sobre la interpretació de la norma no implica la vulneració del jutge predeterminat per la llei”, com ha denunciat Salellas. “Un cop obert el judici oral, només pot acabar en sentència”, repeteix el tribunal de la secció 9a, fent referència a resolucions del Tribunal Constitucional i del Suprem. Hi assegura que es mantindria la competència de l’Audiència, fins i tot si l’acusació desisteix de l’acusació més greu. Això no obstant, la secció 5a de l’Audiència de Barcelona, en l’inici d’un judici, l’abril passat, va derivar un cas a un jutjat Penal perquè la Fiscalia havia rebaixat la petició de càstig. És el cas d’una noia a qui se li demanava fins a 3 anys de presó per suposadament haver llençat un got a la cara a un noi, acusat de magrejar-la en una discoteca.
Paral·lelament, el cas de la Xènia és un nou exemple de retard judicial imputable a la secció 9a de l’Audiència de Barcelona, que darrerament ha estat investigada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la seva extrema tardança a resoldre recursos; en un darrer cas conegut ha deixat dos conductors, que van causar greus seqüeles a una família, impunes per haver trigat 4 anys a resoldre els recursos i dictar la seva prescripció, acció que fins i tot investiga ara la Fiscalia Superior de Catalunya. En el cas de la Xènia, el jutjat d’instrucció va dictar l’obertura del judici oral l’1 d’agost de 2021 i l’Audiència de Barcelona en una resolució d’abril de 2022 va fixar la data del judici: 18 de desembre de 2025. Salellas reclama l’absolució de Xènia Garcia, però segurament que també exigirà que s’apliquin dilacions indegudes si el tribunal veu algun indici incriminatori.
Una de les veus a ‘Torturades’
Xènia Garcia, va ser coneguda com la noia dels cabells blaus, quan es va fer viral un vídeo, on es veu un agent de la policia espanyola que l’arrossega pel terra del carrer de les Jonqueres estirant-li els cabells i a cops de porra la fa entrar al furgó policial. Era el 18 d’octubre de 2019, en una de les protestes a Via Laietana contra la sentència del procés. Tenia 22 anys. La policia la va acusar de tirar pedres als furgons, i en l’atestat hi havia fotos de pedres i boles de billar, imatges —curiosament— que van ser repetides en informes contra altres acusats, i quan la bossa que duia la Xènia era molt petita. El seu testimoni es recull en el llibre Torturades, de Gemma Pasqual, que recull 22 veus de dones vexades a la Prefectura de la Via Laietana, durant el franquisme i en democràcia, com el cas de la Xènia. Va estar en presó preventiva 13 dies, a la presó de dones Wad-Ras de Barcelona, on va conèixer la Paula i l’Andrea/Dren altres dues persones detingudes per les mobilitzacions. En deixar-la en llibertat, el jutge va ordenar-li que no podia anar a més manifestacions. En Dren recentment ha estat absolt per l’Audiència de Barcelona enfront d'una petició de 5 anys de presó per part de la Fiscalia. I, el cas de la Paula continua en un jutjat d’instrucció, sense arxivar-se ni haver escrit d’acusació.
La tardança del procés judicial és un càstig més per a les joves manifestants, malgrat que la Xènia sap que si, per un extrem, fos condemnada a 2 anys de presó, com vol la Fiscalia, no tornaria a ingressar a la presó, perquè 2 anys és la pena mínima per no ingressar-hi si no es tenen antecedents i es tracta d’una primera condemna, com és el seu cas.
A la foto principal, manifestació contra les detencions de la policia espanyola. /Foto: Sergi Alcàzar