Hi ha dos jutjats que investiguen alhora despeses per al procés d’independència de Catalunya, un fet proscrit legalment. Aquesta és una de les conclusions de l’Audiència de Barcelona per acordar que la causa contra l’exsecretari general del consorci publicoprivat Diplocat, Albert Royo, i l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro (ERC), que el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona va acceptar investigar el maig del 2021, a partir d’una denúncia de la Fiscalia, finalment s’unifiqui al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que els va investigar primer i els va processar juntament amb una trentena d’exalts càrrecs i empresaris per l’organització de l’1-O. L’advocada de Royo, Judit Gené, i el de Villatoro, Ramón Setó, han insistit en aquesta unificació des del primer moment perquè afecta el seu dret de defensa i podia implicar un major càstig amb dos procediments paral·lels per “fets connexos”. Aquesta resolució implica que la investigació a l’exconseller Raül Romeva, per una única subvenció de 40.000 euros a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) l’any 2016, que va aprovar amb Villatoro, també sigui unificada al jutjat d’instrucció 13. A més, desbloqueja els dos procediments, aturats fa un any, però també suposa nous tràmits, que implicarà més endarreriment per jutjar la macrocausa de l’1-O. Per la seva part, la titular del jutjat d’instrucció 18 mantindrà la causa d’Exteriors sobre despeses de l’època del govern d’Artur Mas i fins i tot del 9-N de 2014, que recentment ha ordenat reobrir l’Audiència de Barcelona.
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la secció segona de l’Audiència de Barcelona raona que -com exposaven les defenses i en contra de l’opinió de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat- “hi ha connexitat dels supòsits investigats”, ja que coincideixen -com fixa la llei- dues o més persones en llocs i temps diferents davant l’existència d’indicis d’una voluntat concertada, que en aquest cas és el procés d’independència de Catalunya, i per facilitar la seva execució. A més, el tribunal afirma que “la sala patentitza, analitzant els dos procediments, que respecte d’alguns dels processats investigats no es pot descartar la figura de la continuïtat delictiva respecte a alguns delictes com el de malversació o prevaricació” i per això “aconsella la seva investigació conjunta”.
L’informe del Tribunal de Comptes
En la vista sobre la competència dels dos procediments, celebrada l’1 de febrer passat, els advocats van insistir en la vulneració del dret de defensa que ocasionaria a Royo i Villatoro mantenir dos procediments separats, i que els podria implicar penes més elevades. A més, Setó va denunciar “la mala fe de la Fiscalia” per haver presentat la nova denúncia contra l’acció exterior, d'acord amb un informe del Tribunal de Comptes que ja estava aportat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i un cop aquest tribunal va tancar la investigació i va dictar el processament dels investigats l’abril de 2019.
Les fiscals i l’advocada de l’Estat van defensar que s’investigaven fets delictius diferents: en el jutjat d’instrucció 13 hi ha 27 processats pels preparatius de l’1-O, mentre al jutjat 18 s’investiguen 10 persones per “fets més amplis”, com ara un suposat fraccionament de subvencions i “vulnerar la normativa de la contractació pública” entre els anys 2013 i 2017. Tanmateix, el tribunal -format pels magistrats José Carlos Iglesias, María Carmen Hita i Francisco Javier Molina- ha donat ara la raó als advocats defensors en assegurar que la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, en admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia, el maig de 2019, hi afirma que el Tribunal de Comptes, en el seu informe del període 2011 al 2017, sosté que hi ha despeses “alienes a les finalitats de projecció i promoció exteriors del conjunt de Catalunya, que implicava l’ús de fons públics que contravenien el repartiment constitucional de competències i que el seu objectiu primordial va ser donar a conèixer, impulsar i obtenir el suport internacional a l’anomenat procés”.
La sala també sosté que la investigació dels fets del jutjat d’instrucció 13 comencen a partir del 2012, tot i que s’han centrat en l’organització de l’1-O del 2017. Hi afegeix que “resulta evidenciat la connexitat d’ambdós procediments”, quan la magistrada Carmen Garcia descarta investigar sis despeses que demana la Fiscalia perquè el Tribunal de Comptes “no aporta cap evidència que les irregularitats transcendeixin a l’àmbit penal ni que les despeses abonades excedeixin del marc competencial de la Generalitat en l’acció exterior. Cap d’aquests fets apareix vinculat a la promoció d’un procés independentista. Són irregularitat de tipus comptable”, sostenia la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona.
Onze fets del procés
Per tot això, l’Audiència conclou que fins a 11 fets investigats en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona (el 5, 6°, 7°, 8°, 9°, 10°, 11°, 12°, 14°, 15°, i 18° enumerats per la fiscalia) “guarden relació en major o menor mesura amb el procés separatista desenvolupat des del 2011 fins al 2017 a Catalunya, com es patentitza de la seva lectura i que ja era objecte d’investigació al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona". Hi afegeix que les subvencions per a la FOCIR (fets 10 i 11) “no reflecteixen aquesta evident connexió amb el procés sobiranista com la resta”, però sí el raonament jurídic del jutjat que assegura que la concessió d’aquestes subvencions suposadament contravenint les normes de contractació pública “sustenta la sospita que aquestes subvencions eren dirigides a promocionar la imatge de país, objectiu de l’acció exterior, sinó a internacionalitzar el procés cap al dret a decidir”.
Macrocausa acceptada
Finalment, el tribunal es declara “plenament conscient” que amb aquesta resolució “es produeix un augment de la complexitat de la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona”, en ampliar-se els fets i els investigats, tot i que afegeix que això “no és exclusiu d’aquest procediment i que no impedeix el seu enjudiciament”, i que amb les reformes legislatives operades respecte a diversos tipus penals “s’han multiplicat les anomenades macroaucses” per jutjar.
Certament, ara la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, haurà d’assumir més processats i redactar una nova resolució de processament, que allunya encara més la data de judici, que durant un any ha estat congelada per la resolució de la competència. La causa de l’1-O es va tancar l’abril del 2019 i la Fiscalia va demanar reobrir-la el novembre de 2019 per incloure més processats, com ara Manuel Manonelles. Per tant, el judici als exalts càrrecs del Govern per l’1-O no es podrà celebrar aquest any, quan es complirà el sisè aniversari del Referèndum.