L’Audiència de Barcelona ha validat l’aplicació de la llei d’amnistia per a 11 agents de la Guàrdia Civil, acusats d’haver vexat i torturat Jordi Ros, un dels 12 CDR processats de l’operació Judes, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous. El tribunal ha aprovat la resolució de la magistrada de Sabadell d’haver decretat el sobreseïment de la investigació perquè sosté que no s’han concretat indicis delictius “de gravetat” contra els agents, que és el supòsit exclòs en la norma de l'oblit penal. Per contra, els 12 CDR acusats de terrorisme, no han estat amnistiats, i continua la seva angoixa, perquè l'Audiència Nacional va presentar una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La formació Alerta Solidària, que defensa a la majoria d’encausats, ha denunciat aquesta resolució, que tanca el cas: “El sabotatge constant a una investigació real, amb dilacions injustificables, se sublima ara amb aquest punt final imposat gràcies un cop més a la llei d'amnistia, que tan bé ha anat a l'Estat i que tant car ens està costant a nosaltres.”
Acusació genèrica
En la resolució, la secció 3a de l'Audiència de Barcelona afirma que “comparteix” amb l’advocat de Ros, Xavier Monge, que “tota actuació policial, com a exercici de la potestat repressora de l'Estat, ha de venir guiada per un respecte escrupolós als drets fonamentals, entre ells el dret de reunió, de manifestació i de llibertat d'expressió i, en conseqüència, la utilització de la violència s'ha de reduir a aquells supòsits on és objectiva i estrictament necessària. En tot cas ha de ser proporcionada a les circumstàncies concurrents”.
Això no obstant, hi manifesta que en el cas de Jordi Ros “no n'hi ha prou amb afirmar genèricament que els fets denunciats consistents en amenaces, coaccions i tortures, així com la vulneració del dret a l'assistència lletrada constitueixen una violació clara i flagrant de l'article 3 del CEDH. No s'ha esmentat pel recurrent quina acció o accions concretes dutes a terme per quin o quins dels agents són les que quedarien excloses de la llei d'amnistia”.
I hi afegeix: “En la resolució recorreguda s'afirma que el recurrent es va limitar a ratificar-se en el relat de la querella, sense descriure ni aportar més dades sobre com s'haurien produït els fets, no els va detallar ni va explicar, ni va oferir més dades sobre com haurien ocorregut les suposades amenaces, coaccions i el tracte degradant. Es va limitar a indicar que quan li van detenir no el van informar dels seus drets, que sí que li van ensenyar un paper que no li van deixar llegir dient-li que ja tindria temps de fer-ho i que no li van facilitar l'accés a un advocat, transcorrent més de 24 hores des que va ser detingut fins que va tenir un advocat”.
Per tot això, el tribunal conclou que les actuacions dutes a terme pels agents investigats en aquest cas “queden dins de l'àmbit establert en la Llei orgànica 1/2024”.