Tot aquella o aquell que en algun moment del seu passat s'ha vist amb l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo corre el risc d'aparéixer en algun dels seus múltiples àudios i de sortir esquitxat d'algun dels diversos escàndols per corrupció que l'envolten. L'últim dels escàndols afecta al partit del president del govern espanyol, el PSOE, i és que l'Audiència Nacional ha obert una nova línia d'investigació en el cas de l'excomissari que apunta que el PSOE i el grup Prisa haurien fet servir Villarejo per espiar i neutralitzar el jutge que va assumir el procediment contra Sogecable (propietat de Prisa). Aquest cas contra Sogecable era perquè se l'acusava d'haver-se quedat amb 138 milions d'euros de fiances dipositades per clients de Canal Plus, segons es desprén d'una interlocutòria del passat 8 de juliol a la qual ha tingut accés El Confindencial.
El dictamen al que ha tingut accés el citat digital té el suport de la Fiscalia i conclou que el magistrat que instrueix el cas Tàndem, Manuel García Castellón, ha d'obrir diligències per determinar les responsabilitats penals en les que haurien incorregut el PSOE i Prisa en aquest projecte encobert per l'excomissari. Alguns dels delictes ja hauran prescrit però els investigats encara poden fer front a una acusació per pertinença a organització criminal o fins i tot una imputació per un blanqueig de capitals que podria haver-se allargat fins al dia d'avui.
Les proves
Segons la interlocutòria, al sumari del cas Tàndem ja hi consten documents relacionats amb Villarejo en els que admet la seva implicació en un pla per investigar i neutralitzar el jutge del cas Sogecable, Javier Gómez de Liñano, així com també hi consta una relació amb les persones que haurien encomanat el pla i dades sobre la suposada participació en el pagament d'un suborn a un jutge del Tribunal Suprem, Enrique Bacigalupo, per apartar Gómez de Liaño del cas Sogecable. A l'escrit al que ha tingut accés El Confidencial, també es fa constar que l'excomissari va presentar el 2019 una denuncia on reconeixia la seva vinculació amb els fets relatats i assegurava que a casa seva hi havia gravacions de trobades amb alts dirigents del PSOE i de Prisa per preparar l'operació de neutralització del jutge. En aquesta denuncia, Villarejo explica que la trama hauria fet una primer pagament de 200.000 dòlars a Bacigalupo per la condemna de Gómez de Liaño i que més tard va rebre uns altres 170.000 dòlars.
El cas Sogecable
La investigació pel cas Sogecable es va obrir el 1997 contra directius de l'empresa per presumptes delictes d'estafa, falsedat i apropiació indeguda per quedar-se amb diners de la fiança dels abonats de Canal Plus. El jutge encarregat del cas era Gómez de Liaño però dos anys després el Tribunal Suprem el va expulsar de la carrera judicial en condemnar-lo per prevaricació continuada en el cas Sogecable (el qual ja s'havia querellat contra el magistrat el mateix any que es va iniciar la investigació). Un dels magistrats del Suprem que va votar a favor de l'expulsió de Gómez de Liaño va ser Bacigalupo.