L'Audiència de Barcelona ha confirmat la suspensió de l'ingrés a presó de l'exdirectora financera del Palau de la Música Gemma Montull a canvi de treballs comunitaris. D'aquesta manera, desestima els recursos presentats contra l’execució de la pena de presó imposada presentats per la Fiscalia, l'Orfeó, el Palau i la FAVB. Montull va ser condemnada a quatre anys de presó per malversació, apropiació indeguda, falsedat continuada, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i falsedat comptable. El tribunal va estudiar la seva petició expressa de suspensió d’ingrés a presó i la va acordar, i ara l'ha ratificat amb un vot particular en contra.

Va considerar que hi havia fets que així ho permetien: aquesta causa és l'única activitat delictiva; va col·laborar amb la justícia; no va cometre cap altre delicte durant els onze anys transcorreguts des dels fets enjudiciats fins al judici i la sentència posterior; ha estat a disposició del tribunal; i va facilitar la intervenció dels seus béns als efectes de complir amb la condemna per responsabilitat civil.

A més a més, tant la jurisprudència del Tribunal Constitucional com la legalitat vigent permeten fixar la suspensió d’ingrés a presó i un compliment obligat de treballs en benefici de la comunitat durant 365 dies, pagament de quota per la condemna de responsabilitat civil de 500 euros mensuals, a més dels béns embargats per a aquesta finalitat, cinc anys sense delinquir, i l'advertència expressa que la mera informació errònia que impedeixi la localització de béns per avançar en el compliment de la responsabilitat civil seria causa de reversió de la suspensió d’ingrés a presó.

Jordi i Gemma Montull a l'entrada del judici a la Ciutat de la Justícia 

La Fiscalia i les entitats que van recórrer en contra consideraven que la gravetat dels fets impossibiliten l’aplicació d’un compliment diferent al de l’ingrés a presó. Valorades les argumentacions dels recurrents, dels recursos adherits i la seva impugnació, el tribunal considera que no han desvirtuat els fonaments jurídics de la resolució recorreguda, que es mantenen en la seva integritat.

Segons el tribunal de la secció desena, predomina l’aspecte preventiu especial sobre el preventiu general, quan és possible la suspensió. I afegeix que el precepte contempla una sèrie de paràmetres a valorar: les circumstàncies del delicte, les de la persona, els seus antecedents, la conducta posterior als fets i, en particular, l'esforç per reparar el dany causat, les circumstàncies familiars i socials, i els efectes que es puguin esperar de la suspensió i el compliment de les mesures imposades.

A més, entén que no pot ignorar-se que per raó de les circumstàncies atenuants concurrents, “les penes de presó imposades no són de caràcter greu, perquè cap d’elles i tampoc sumades, són superiors a cinc anys de presó, que és el llindar en què el Codi Penal classifica les penes a executar en greus o menys greus”. I precisa a continuació que són penes menys greus, segons l'article, “la presó de tres mesos fins a cinc anys”. “Estem executant penes, no delictes, i a més penes de caràcter menys greu, per molt que els recurrents al·ludeixin de forma insistent en la gravetat dels delictes comesos”, afirma la resolució. La decisió té un vot particular en sentit contrari a la desestimació dels recursos.