L'Audiència de Girona ha rebutjat amnistiar les quatre persones investigades per la protesta contra Felip VI a Caldes de Malavella (Selva) el 5 de juliol del 2023, quan el monarca va presidir l'entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi). La decisió del tribunal tomba el recurs de la defensa i confirma a decisió del jutjat d'instrucció, que ja va desestimar aplicar l'amnistia. L'Audiència ha considerat que la mobilització no entra dins dels supòsits de la llei, ja que la protesta "no era reivindicar la independència de Catalunya sinó manifestar el rebuig a la família reial".
El cas es remunta el juliol de 2023, quan el rei Felip VI i la princesa Elionor es trobaven a Caldes de Malavella per presidir l'entrega dels premis FPdGi. Unes 400 persones es van concentrar a l'entrada de Caldes -a uns 4 quilòmetres de l'hotel- perquè a la zona hi havia un fort dispositiu de seguretat. Des d'aquí, els manifestants es van dividir; uns van continuar per la carretera i els altres van anar camp a través. Hi va haver un grup de 60 persones que van escapolir-se del cordó policial i es van aconseguir acostar al complex. Aquí, un segon cordó policial els va aturar, però una quinzena de manifestants van aconseguir eludir-lo. Dins aquest darrer grup hi havia els quatre activistes que, després de travessar l'autovia A-2, van aconseguir saltar la tanca del complex de luxe. Els mossos els van interceptar poc després i van ser denunciats per desobediència i contra la seguretat del trànsit.
El camí per demanar l'amnistia
Des de l'inici del cas, els investigats van demanar que s'arxivés el cas, al·legant que els fets s'emmarcaven dins del dret de protesta. A més, el mateix dia que estaven citats a declarar, van demanar acollir-se a l'amnistia. Tanmateix, l'any 2024, el jutjat d'instrucció 4 ja va desestimar sobreseure el cas i també va rebutjar l'aplicació de l'amnistia. Davant aquesta negativa, la defensa dels investigats va recórrer contra la decisió del jutjat davant l'Audiència de Girona, rebent la mateixa resposta.
La interlocutòria recull que "l'objectiu de la manifestació de protesta" d'aquell dia "no era reivindicar la independència de Catalunya, sinó manifestar rebuig a la família reial". "I aquest objectiu pot ser compartit pels independentistes, però també per gent que professi altres ideologies", continua l'Audiència de Girona, posant com a exemple els "anarquistes, republicans, comunistes o votants d'En Comú Podem".