Triomf ciutadà. L'Audiència de Girona ha ratificat l'arxivament de la causa contra 49 investigats pel tall de Tsunami Democràtic a l'AP-7 a l'altura de Salt, del novembre del 2019. En la interlocutòria, coneguda aquest divendres, el tribunal desestima el recurs que la fiscalia havia presentat contra la decisió de sobreseure la causa per a 48 manifestants, dictada pel jutjat d’instrucció 3 de Girona, que havia mantingut el cas per un únic ciutadà, que ara l’Audiència també revoca la seva imputació per falta d’indicis de criminalitat. En la resolució, l'Audiència subratlla que "no existeix cap prova" contra tots ells i que la seva "mera presència" a la manifestació "en cap cas" els pot fer responsables dels "aldarulls" que hi va haver. "Qui assistirà a una manifestació si la seva simple presència serà títol d'imputació suficient de tots els delictes que s'hi puguin cometre?", es pregunten els magistrats de la secció quarta, Adolfo Garcia, Daniel Varona i Víctor Correas, que n’és el ponent.  Amb aquesta resolució, la causa penal de Salt queda oberta només per a tres manifestants.

En la interlocutòria, de 12 pàgines,  el tribunal exposa que en el recurs de la fiscalia, presentat l’estiu passat, “no hi ha un raonament individualitzat” respecte a cadascuna de les 48 persones a les quals demana que  es mantingui la investigació contra elles per desordres públics. Esgotada la fase d’instrucció -afegeix el tribunal-, “no es pot acreditar, ni tan sols indiciàriament, la realització dels actes de violència que exigeix el delicte de desordres públics”. Hi precisa que la fiscalia manté el seu al·legat impugnatori perquè els investigats es van quedar a l’autopista un cop desconvocada la protesta, fet que per a la fiscalia en deriva “acord exprés o tàcit amb el grup de persones que cremava barricades i s’enfrontava a la policia, assumint-ne la totalitat de les accions”.  L’Audiència de Girona, però, rebutja aquest raonament que considera “contrària a la jurisprudència de la sala” i fins i tot assegura que  el ministeri públic fa “una lectura esbiaixada de la sentència del Tribunal Suprem 592/2021, i  perquè s'oposar frontalment a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans”.

Dret de protesta

L'Audiència de Girona exposa que el delicte de desordres públics “és un delicte que té assignada pena de presó i, per tant, sobre el qual s'ha de fer una interpretació respectuosa del principi de proporcionalitat i lesivitat”. I hi afegeix: “Imputar a un membre de la manifestació els actes violents de tercers sobre la base del dol eventual ha de ser una possibilitat absolutament excepcional, reservada per a casos extrems, en què materialment la conducta equivalgui a l'exercitada pels autors principals i, per tant, transcendeixi la mera actitud de suport moral o aprovació.” Per exemple, el tribunal exposa el cas de protegir activament els executors d'actes violents per no ser detinguts. I conclou: “En tot cas, volem deixar meridianament clar que, al nostre entendre, la mera presència en la manifestació en què es produeixen aldarulls en cap cas pot equiparar-se a una coautoria en els mateixos.”

 La secció quarta també recorda l’efecte desalentador (“chilling effect”) “que una interpretació expansiva de la coautoria adhesiva respecte dels fets delictius d’altri en el curs d’una manifestació pacífica podria produir en l’exercici del dret de reunió per part de la ciutadania: qui assistirà a una manifestació si la seva simple presència en aquesta serà títol d’imputació suficient de tots els delictes que es puguin cometre en aquesta? Aquest efecte ha estat destacat per la jurisprudència del TEDH, que afirma que qualsevol ingerència en forma d'intervenció del sistema penal o de qualsevol resposta punitiva comporta un efecte de dissuasió sobre els qui resulten afectats per aquestes restriccions i sobre les persones que poguessin tenir interès a exercir aquest dret en el futur “. Des del despatx de Salellas Advocats, que defensen algunes de les persones investigades, han celebrat la resolució i els arguments  que fan prevaldre el dret de protesta, com fixa la jurisprudència europea.

Cas Jonquera

Paral·lelament al cas penal de Salt,  el jutge de primera instància i instrucció 4 de Figueres, Antonio Coscia, manté la investigació contra manifestants que van fer el tall de l’AP-7, a l’altura de la Jonquera, promogut per Tsunami Democràtic, el 2019, contra la sentència del Tribunal Suprem. El març passat, els Mossos van detenir, per ordre judicial, unes dotze persones que no s’havien presentat davant del jutge. S’han citat fins a unes 200 persones investigades al jutjat.

Diputada d’ERC

A més  a més, el maig passat, el jutge de Figueres que va demanar a la Fiscalia que "indiqui si considera que existeixen indicis suficients per a poder atribuir la possible comissió d'un delicte de desordres públics" a la diputada d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats Marta Rosique. El jutge també demana al ministeri fiscal que indiqui si creu que la sala segona del Tribunal Suprem, la qual presideix el magistrat Manuel Marchena, hauria d'assumir "la instrucció i el posterior enjudiciament de la causa" de la diputada, en ser aforada en aquest tribunal.