L'Audiència de Madrid ha donat una setmana al jove anarquista madrileny Dani Gallardo per entrar a presó, després que se li hagin esgotat tots els recursos per defensar-se, segons ha pogut saber ElNacional.cat de fonts de l'Audiència. En cas que Gallardo no es lliuri, la justícia espanyola emetrà una ordre de crida i cerca contra el represaliat anarquista, que va participar en les manifestacions contra la sentència del procés l'octubre del 2019 a Madrid. En un comunicat, el Col·lectiu de Defensa de les Represaliades recorda que, com que la llei d'amnistia no és vigent, no s'hi poden acollir. A més, expliquen que s'han esgotat tots els recursos per part de la defensa i han titlla l'estat de "feixista i únic terrorista". "El poble comença a pagar la repressió", denuncien.
El Tribunal Suprem va condemnar Dani Gallardo, que fa tres anys va traslladar la seva residència a Montblanc, a quatre anys de presó pels delictes de desordres públics i atemptat contra agents de l'autoritat en una protesta contra la sentència per sedició i malversació de fons públics als líders del procés l'octubre del 2019. Amb tot, Gallardo ja va passar tretze mesos en presó preventiva perquè va ser detingut durant la mateixa protesta. El tribunal, ara, vol que compleixi els dos anys i onze mesos que li queden.
El Suprem li va rebaixar la condemna
L'Audiència de Madrid, ratificada pel TSJ de Madrid, havia condemnat inicialment Gallardo a quatre anys i mig de presó, però el Suprem li va rebaixar d'un any a mig la condemna en el marc del delicte de desordres públics, mentre que li va mantenir la condemna de tres anys i mig pel delicte d'atemptat contra l'autoritat. A la resolució, l'alt tribunal afirmava que en Dani Gallardo i l'Elsa (condemnada a un any de presó) havien de ser absolts dels subtipus agreujats del delicte de desordres públics (dur armes i actuar en una manifestació), però havien de ser condemnats pel delicte de desordres públics del tipus bàsic, vigent en el moment dels fets, i havien de ser condemnats a sis mesos de presó.
L’alt tribunal espanyol considera provat que mentre un policia intentava retenir l’altra acusada, Gallardo “va pegar per l’esquena, sobtadament i violentament, amb un pal de fusta d’uns 90 centímetres de llarg i 7 centímetres d’ample, atravessat per sis claus, fins a dues vegades el cap de l’agent,” que portava un casc. El tribunal sosté que “malgrat que la lesió originada hagi estat lleu, no evita l’agreujament; ja que l’escomesa duia prou perillositat per originar una greu afectació per a la salut, tant per la contundència com pel caràcter invasiu dels claus”. Hi afegeix que "afirmar que no hi havia perillositat perquè l’agent duia un casc de protecció especial (els claus van deixar marca al casc, però no el van foradar), seria el mateix que asseverar que disparar a un agent que duia armilla antibales no comporta perillositat perquè no se li va disparar al pit.
El tribunal considera que els pals i les llambordes no són armes
A la resolució, el tribunal raona que en Dani Gallardo i l'Elsa són autors d’un delicte de desordres públic perquè al relat de fets provats hi concorren tots els elements: “Actuació en grup, amb violència en les coses i també en les persones, amb l’impediment del gaudi de l’espai públic, en fer-hi barricades". Hi descarta, però, que se’ls apliquin dos agreujants: el d'emprar un instrument perillós i el d’actuar en manifestació.
En concret, el Suprem afirma que al relat de fets s’hi indica que els manifestants, en genèric, duien pals i llambordes, no els dos acusats. A més, hi precisa que “les llambordes i els pals no són armes, ni instruments”, com detalla el redactat del delicte al Codi Penal, i per això el descarta. Hi afegeix que el grup de 80 persones de la protesta, que després es redueix, tampoc no es pot considerar "nombrós" per aplicar l’agreujant d’actuar en una manifestació.