La investigació penal sobre els organitzadors de Tsunami Democràtic fa dos anys i escaig que està sota secret de sumari, i continuarà així, almenys, fins a aquest mes de març. L’Audiència Nacional ha validat que el jutge Manuel García Castellón mantingui el secret de les investigacions que va decretar des de l'inici, el 2019, per descobrir els impulsors de la plataforma, que va aconseguir grans mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans. El tribunal sosté que el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional manté el secret mes a mes, i en aquests moments és raonat perquè està a l'espera de la resposta de “comissions rogatòries”, és a dir, que s’ha demanat auxili judicial a un o diversos països, i que encara "s’analitzen els dispositius" comissats.

L’empresari Oriol Soler, a través del seu advocat Benet Salellas, és qui havia demanat a la sala penal de l’Audiència Nacional, que ordenés al jutge l’aixecament del secret per falta de motivació i perquè "el secret sine die vulnera el dret de defensa”. Soler és una de la desena de persones detingudes la tardor del 2020 en l’anomenada operació Volhov, ordenada pel titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, sobre el suposat fiançament il·legal de l’independentisme català i a l’exili. I a l’estiu passat, el magistrat Joaquín Aguirre va derivar una part de la investigació a Madrid perquè l'hi va reclamar el jutge Manuel García Castellón. Els altres investigats a l’Audiència Nacional són l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell; l’exdirigent de CDC David Madí; el cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay; l'informàtic Jaume Cabaní, Josep Campmajó i Marta Molina. Tots ells també continuen investigats en la causa de Volhov.

Raonament

En la resolució, la secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional exposa que el secret total o parcial d’unes actuacions penals està autoritzat per la llei i és per “evitar un risc greu per la vida, la llibertat o a integritat física d'una altra persona o per prevenir una situació que pugui comprometre de forma greu el resultat de la investigació o del procés”. La ponent de la resolució, la magistrada Ana María Rubio, hi afegeix que el Tribunal Constitucional (TC) assenyala que “el secret de les actuacions té per objecte impedir que el coneixement i intervenció de l’acusat a les actuacions inicials pugui donar ocasió a interferències o manipulació dirigides a obstaculitzar-la”.

El tribunal hi detalla que Soler estava sent investigat pel jutjat d’instrucció 1 de Barcelona que va derivar la competència al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional “i ara les diligències estan en la fase inicial”. I precisa que el secret es justifica perquè estan pendents de practicar “diligències demanades pel misteri fiscal”, a qui mai l'afecta el secret de sumari, i que per ara es demana que no siguin conegudes per les parts. I conclou que aquesta  justificació “resulta raonable i també la pròrroga, que no és sine die, sinó mes a mes”. En concret, detalla que hi ha “la pràctica de comissions rogatòries i l’examen de dispositius" pendents, els quals "generalment no es poden dur a terme en un breu espai de temps”. I conclou que, segons la jurisprudència, per ara “no hi ha indefensió”, perquè el dret de defensa “es pot exercir quan s’aixequi el secret”. Una de les multitudinàries mobilitzacions de Tsunami van ser els talls de l’AP-7, a la Jonquera, i dos jutjats (Figueres i Salt) investiguen els manifestants, mentre a la part francesa, alguns dels participants només van ser multats, sense cap procés penal. I, a banda, alguns dels investigats tenen contacte amb els exiliats a Bèlgica, com Alay en ser el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont.

Jonquera

En la causa de Tsunami Democràtic, el novembre passat, la sala penal de l’Audiència Nacional donava la raó a l’empresari Oriol Soler perquè es pogués personar a la causa del jutjat de Madrid perquè el jutge instructor, Manuel García Castellón, no li ho permetia adduint que aquesta peça és secreta. L’advocat Benet Salellas, en nom de Soler, va presentar recurs contra la negativa de García Castellón, adduint que se li vulnera el dret de defensa perquè no li va permetre accedir ni a informació de la causa que no sigui secreta. En la resolució, el magistrat Alfonso Guevara, com a ponent, va qualificar d’“anòmal” el fet de no permetre a Soler, que ja era investigat, de personar-se en la causa de Madrid, en la part no secreta i li ho va aprovar. I hi concloïa: “L’aixecament en el seu dia del secret no pot arreglar una denegació absoluta de l’exercici del dret de defensa, perquè suposa una investigació a l'esquena de l’investigat, que ja tenia aquesta condició i hi estava personat”.

 

Així, per ara, el secret del cas Tsunami continua, mentre que en la causa de Volhov, la Guàrdia Civil encara examina els mòbils i els aparells de gran part dels detinguts.