El jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, ha admès la personació de l'Associació de Juristes Europeus Pro Lege com a acusació popular a la causa que investiga per l'espionatge amb Pegasus als mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El jutge els imposa un pagament previ de 10.000 euros de fiança. La interlocutòria recull l'informe del fiscal que no es va oposar a aquesta personació, sempre que es reunissin els dos requisits d'interposició de querella per part d'aquesta associació i del pagament d'una fiança de 10.000 euros. Calama analitza la doctrina del Tribunal Suprem i conclou la formulació de querella no és necessària tenint en compte que les actuacions, encara que en un estat molt embrionari, es troben ja en tràmit. En el cas de la fiança, el magistrat sí que la considera oportuna d'acord amb la doctrina amb la finalitat d'evitar l'abús o ús fraudulent d'aquesta figura processal.
Més querelles de Pro Lege
L'Associació de Juristes Europeus Pro Lege (Prolege) ha impulsat anteriorment diverses querelles i ha actuat com a acusació popular en casos contra Podem i l'independentisme. Entre altres, va presentar una contra l'expresident de la Generalitat per suposada col·laboració amb banda armada, que finalment va quedar desestimada pel TSJC, i es va personar com a acusació popular als casos Dina, en el qual s'investigava el presumpte robatori del telèfon mòbil de l'exassessora de Podemos, Dina Bousselham, i la posterior publicació del seu contingut en mitjans de comunicació. I en el cas Neurona, que va sorgir arran del testimoni d'un advocat de Podem que va explicar una sèrie d'irregularitats, ambdós casos estan arxivats.
Fa un mes, el 18 de maig, el mateix jutge Calama va rebutjar que la Generalitat de Catalunya es pogués personar com a acusació popular al cas Pegasus. En un escrit, el magistrat al·legava la seva negativa al Govern en considerar que "no existeix habilitació legislativa perquè les persones jurídiques públiques, com el cas de la Generalitat, puguin exercir d'acusació popular". La interlocutòria del jutge al·legava que "el sistema general de la Llei d'Enjudiciament Criminal no permet inferir que les entitats públiques puguin exercir com a acusació popular". De la mateixa manera, el magistrat Calama descartava que aquesta legitimació es pogués sustentar en la normativa autonòmica que invoca la Generalitat en la seva petició i que, per tant, l'acció pública per al seu exercici en el procediment penal correspon en exclusiva al Ministeri Públic. Contra aquesta resolució la Generalitat podria haver interposat un recurs de reforma en el termini de tres dies i en apel·lació davant la Sala Penal en cinc dies.