L’Audiència Nacional ha decidit retirar les mesures cautelars aplicades als 12 CDR encausats de l’operació Judes, segons ha informat aquest dijous Alerta Solidària. Les cautelars que pesaven sobre ells i que s’han aixecat eren la prohibició de sortir de l’Estat espanyol i l’obligació d’anar a signar als jutjats setmanalment des de l’inici de l’operació el setembre del 2019, o d’ençà que van sortir de la presó tres mesos més tard. Segons Alerta Solidària, la resolució sobre si es planteja finalment una qüestió de prejudicialitat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea podria arribar pròximament. Precisament aquesta possibilitat, que ha fixat el mateix tribunal, ha obert la porta ara a la retirada de mesures cautelars.
Des de fa unes setmanes, Alerta Solidària protesta contra els intents de l'Audiència Nacional d'ajornar l'aplicació de la llei d'amnistia a la dotzena de CDR de l'operació Judes processats per terrorisme. Fa quinze dies, unes 150 persones es van manifestar pels carrers de Sabadell per criticar que l'òrgan vulgui consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si l'amnistia es pot aplicar als encausats. "Ho porten a Europa perquè no tenen nassos de reconèixer els fets", va advertir aleshores el portaveu Martí Majoral en declaracions als mitjans. Per Alerta Solidària, la voluntat de l'Audiència Nacional és un "intent forçat" per no amnistiar els CDR. Malgrat les crítiques, Majoral està convençut que Europa els acabarà exonerant, com ha fet amb altres acusats per delictes de terrorisme a França i el Regne Unit. "Confiem que Europa ens donarà la raó", va afegir.
El tribunal sosté que els fets pels quals s'acusa els CDR podrien estar inclosos en la directiva europea contra el terrorisme, i per tant no se'ls podria amnistiar, encara que la seva acció hagi estat en grau de temptativa i no hi hagi ferits.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) va demanar a finals de juny que s'apliqués la llei d'amnistia als CDR acusats de terrorisme de l'operació Judes. Segons va explicar la tinent fiscal Marta Durántez en la vista prèvia al judici que va tenir lloc a Madrid, se'ls pot incloure tenint en compte que els fets i les dates entren dins del radi d'aplicació de la norma. El Ministeri Públic, que havia demanat fins a vint-i-set anys de presó per alguns dels encausats en el seu escrit d'acusació, aposta ara per declarar "extingida la responsabilitat penal" i el sobreseïment de les actuacions del cas. Amb aquest pas, la Fiscalia va complir el criteri imposat per la Fiscalia General de l'Estat, favorable a l'aplicació de l'amnistia.