L’Audiència Nacional serà la protagonista aquest 2025 de judicis força mediàtics. L'expresident de la Real Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, acapararà totes les atencions en el judici, programat pel pròxim 3 febrer, pel petó no consentit a la futbolista Jenni Hermoso. Això no obstant, la vista amb més transcendència -especialment per a Catalunya- serà el 10 de novembre, on el president de la Generalitat Jordi Pujol i els seus set fills seran jutjats, acusats de formar una organització criminal i de blanqueig de capitals per tenir diners no declarats a Andorra. Les revelacions dels Papers de l’operació Catalunya, difosos per ElNacional.cat, han confirmat que va haver-hi una policia patriòtica del PP per embrutar el nom del president Pujol i d’altres líders de Convergència com el president Artur Mas i el llavors alcalde Xavier Trias. Cap jutge ni tribunal espanyol, però, ha volgut investigar-ho.
De l’operació Catalunya, actualment, només queda oberta una investigació a Andorra, bloquejada, per ara, per la negativa de les autoritats judicials espanyoles a permetre l’interrogatori de l’expresident espanyol Mariano Rajoy. Les acusacions han demanat a la batllessa d’Andorra que torni a fer la petició de col·laboració, de la qual sostenen que es va rebutjar per una qüestió tècnica i no de fons.
Continua el judici a Boye
Abans d’aquests dos judicis, l’Audiència Nacional reprendrà el judici contra Gonzalo Boye el pròxim 13 de gener. La Fiscalia acusa l’advocat del president Carles Puigdemont de blanqueig de capitals procedents del narcotràfic i propietat de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco, al qual també se’ls jutja amb juntament amb unes 46 persones més. El judici s’ha programat que finalitzi la darrera setmana de gener. En les darreres vistes, tres responsables policials i de duanes van admetre al tribunal que els diners que van trobar-los a l’aeroport de Barajas, el març de 2017, no eren pas de Miñanco. La responsable de duanes també va admetre que no va avisar la Fiscalia, acció obligada quan hi ha sospita de blanqueig de capitals, segons la llei.
Petició de presó per a Rubiales
En el judici del febrer, la Fiscalia sol·licita per a Rubiales una pena de 2 anys i 6 mesos per un delicte d'agressió sexual i per un delicte de coaccions en concepte d'autor. A més, el tribunal també jutjarà a l’exseleccionador femení, Jorge Vilda; a l'exdirector esportiu de la selecció, Albert Luque, i a qui va ser responsable de Màrqueting, Rubén Rivera, per la seva possible participació en les suposades coaccions. La vista s’ha programat durant 11 dies pel petó en la boca que li va donar Rubiales la jugadora de la Selecció Espanyola després de guanyar el Mundial, celebrat en Sidney (Austràlia).
Més de 10 anys d’instrucció
En el cas de la família Pujol Ferrusola, la vista oral arriba després d'una instrucció de més de 10 anys i les sessions s'estendran fins a abril de 2026. En aquest assumpte, la Fiscalia Anticorrupció demana 9 anys de presó per a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i fins a 29 anys per al seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, per delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental i frustració de l'execució en relació amb la gestió del seu patrimoni.
A més, per a l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercé Gironés, el ministeri fiscal sol·licita una pena de 17 anys per aquests cinc delictes, mentre que per a Josep Pujol la petició és de 14 anys de presó. Per a la resta de fills -Pere, Oriol, Oleguer, Mireia i Marta Pujol Ferrusola, sol·licita 8 anys de presó només per associació il·lícita i blanqueig de capitals. També demana 5 anys de presó per a cada un dels 10 empresaris que haurien fet negocis amb els Pujol. El tribunal que jutjarà la família Pujol Ferrusola estarà format per les magistrades María Riera, presidenta, Carolina Rius i María Fernanda García, que serà la ponent.
Imanol Arias i Ana Duato, pendents de sentència
Paral·lelament, l'Audiència Nacional també té pendent de comunicar diverses sentències rellevants de judicis que s'han celebrat el 2024. Aquest és el cas dels sis fills de l'empresari -ja mort- José María Ruiz-Mateos per la presumpta estafa de Nova Rumasa, segons informa Europa Press. El Ministeri Públic ha demanat una condemna per als sis fills i també per a altres nou acusats --tots ells responsables del grup-- a penes que van dels 3 anys de presó a 15 anys i 6 mesos de presó per delictes d'estafa, blanqueig de capitals, alçament de béns i contra la Hisenda Pública.
Una altra de les sentències més esperades per a aquest 2025 és la relativa al 'cas Nummaria', en la qual s'ha jutjat, entre altres, als actors de la sèrie Cuéntame Imanol Arias i Ana Duato per un presumpte frau a Hisenda. Es dona la circumstància que Arias a l'arrencada de la vista oral va arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia pel qual va reconèixer fins a cinc delictes fiscals i va acceptar una pena de presó de 2 anys i 2 mesos per la qual eludeix entrar a la presó.
A més, hi ha pendent la sentència l’anomenat cartell del foc, en el qual s'han jutjat presumptes tripijocs en contractes per a l'extinció d'incendis. En aquest assumpte, la Fiscalia Anticorrupció va rebaixar de 22 anys a 2 anys i 7 mesos de presó la petició de condemna per a Serafín Castellano --exdelegat del Govern Valencià i exconseller del PP--, després que reconegués els fets que se li imputen.
Del cas Koldo a Podemos
Finalment, els jutjats d'instrucció de l’Audiència Nacional continuen la investigació de casos rellevants de corrupció, com el cas Koldo, que pot esquitxar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que té diversos fronts judicials, especialment, la seva dona, Begoña Gómez imputada.
A més, l’Audiència Nacional, finalment, ha reobert la causa de si va haver-hi una investigació il·legal a polítics de Podemos per ordre de la cúpula del Ministeri de l'Interior, amb Jorge Fernández Díaz, i el president Rajoy.