Qui hi havia darrere del Tsunami Democràtic, quan va sorgir i com s'organitzava ha estat en els últims anys una de les grans incògnites del procés independentistes per a la Guàrdia Civil. Ara, tal com ha publicat el diari digital El Confidencial, l'Audiència Nacional, després d'una investigació de la policia, assenyala directament alts càrrecs d'ERC pel disseny d'aquesta entitat, que va organitzar entre altres accions l'ocupació independentista de l'aeroport del Prat després de la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics. Concretament, l'encarregat d'investigar-ho és el Jutjat Central d'Instrucció número 6, que ha identificat els presumptes líders d'aquesta organització, descartant que fos un moviment espontani de la societat civil com a resposta a la repressió de l'Estat. 

Un nom destaca per damunt de la resta segons els informes de la Guàrdia Civil. És el de la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, que hauria ocultat la seva identitat en els xats de missatgeria xifrada per evitar ser descoberta sota el sobrenom de Matagalls, en honor a la muntanya del Montseny. Cal tenir en compte que, durant la celebració dels Cims per la Llibertat el 2018, Rovira va escollir aquesta muntanya, ja que com explicava llavors des de l'exili és la preferida de l'osonenca. Segons els informes de la Guàrdia Civil, la tasca de Rovira consistia a consensuar el format i el contingut del Tsunami amb la resta de partits i entitats independentistes, també el Govern presidit aleshores per Quim Torra. El cervell del Tsunami no era així a Barcelona, sinó a Ginebra. Allà, sempre segons consta el procediment judicial, a finals d'agost del 2019, mes i mig abans de la publicació de la sentència, s'hi va celebrar una reunió en què també van participar Carles Puigdemont, que s'hi havia desplaçat des de Bèlgica, o Anna Gabriel, exiliada també a Suïssa. En ella, s'hauria parlat el calendari de protestes i es va pactar l'anonimat total del Tsunami. 

Reunió de Rovira, Puigdemont i Gabriel a Suïssa 

Pocs dies més tard, el Tsunami Democràtic es va presentar oficialment a les xarxes socials. Era 2 de setembre del 2019 i la plataforma apostava llavors per recuperar la iniciativa amb la "no-violència i la desobediència civil" com a resposta a la sentència, que s'estava a punt de publicar. En aquell moment, es van presentar com una iniciativa impulsada per personalitats de la política i la societat civil, comptant amb el suport dels principals dirigents independentistes del moment, també Marta Rovira i Puigdemont. A partir d'aquell moment es van començar a succeir les iniciatives, de les quals anaven informant a través de Telegram i de les xarxes socials, amb el punt àlgid l'octubre del 2019 i l'ocupació de l'aeroport. 

Segons recull ara la Guàrdia Civil, darrere de la campanya de difusió del Tsunami hi havia també polítics d'ERC i l'empresari Oriol Soler Castanys. El 2020, el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona va ordenar la seva detenció en el marc de l'operació Volhov, tot i que el va acabar exculpant. Amb tot, durant el seu arrest li van intervenir aparells informàtics i això ha estat clau per entendre la seva posició dins l'organització del Tsunami. Segons les diligències de l'Audiència Nacional, Soler es comunicava sota el pseudònim de Rigoberto i es va centrar en la comunicació de la plataforma, que es va fer a través de les xarxes socials i Telegram. La policia també assenyala Oleguer Serra Boixarda, que emprava el sobrenom de Pere Carbasser,  Xavier Vendrell Segura (Índigo i Escobar), Marta Molina Álvarez (Mandela) i Josep Campmajó Caparrós (Canalla). 

Imputació per delicte de desordres públics agreujats  

En un primer moment, l'Audiència Nacional va considerar que els fets organitzats pel Tsunami, sigui l'ocupació de l'aeroport o el tall de la Junquera, podien ser constitutius d'un delicte de terrorisme, ja que havien alterat la pau social i l'ordre constitucional, col·lapsant infraestructures importants de comunicació. En el seu moment, es va considerar el procediment per sedició, però després de la reforma del Codi Penal, la previsió és que l'AN els imputi per un delicte de desordres públics agreujats.