Llum verda a la investigació oberta sobre l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podemos. L’Audiència Nacional ha avalat que el jutge Santiago Pedraz investigui Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat, Eugenio Pino, exdirector Adjunt Operatiu (DAO), i altres alts càrrecs de la Policia durant el mandat de Mariano Rajoy per les presumptes “investigacions prospectives i alienes al control judicial”. La Sala Penal ha desestimat un recurs de Francisco Martínez, que demanava que no s’admetés a tràmit la querella perquè es basava en 23 converses mantingudes per WhatsApp que van ser obtingudes en el marc de la causa de l’operació Tándem que s’investiga al Jutjat d’Instrucció Número 6. L’exsecretari d’Estat de Seguretat esgrimia que ja s’havia acordat la retirada d’aquests xats i la prohibició d’accedir-hi.
📝 El jutge Pedraz accepta investigar l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podemos
Tanmateix, la Sala sosté que la querella “no només es basa en els xats mencionats”, sinó també en els “altres documents aportats” per Podemos i en “notícies publicades en mitjans de comunicació”. Afegeix que el jutge Pedraz ha acordat la pràctica de diligències, entre les quals hi ha la de sol·licitar al Jutjat d’Instrucció Número 6, dirigit per Manuel García-Castellón, la “informació precisa per analitzar la possibilitat de la unió definitiva dels xats a la causa, que durà a terme en una peça separada”.
En una altra providència, la Sala desestima el recurs de Podemos contra la providència d’admissió de la querella, que va deixar fora de la instrucció determinats fets i persones que la formació morada volia que s’investiguessin. “L’exclusió inicial de la investigació de fets que no afecten els membres del Congrés dels Diputats és procedent, ja que, com assenyala la interlocutòria recorreguda, la immunitat protegida és la personal dels diputats, que no es veu afectada en aquests supòsits, i no del partit al qual pertanyin”, assenyala.
Una querella de Podemos contra la policia patriòtica
La querella que va presentar Podemos apuntava directament als delictes d’organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental. Ara bé, el magistrat va desestimar les acusacions de malversació i de delicte contra les institucions de l’Estat, ja que va considerar que no es poden relacionar amb els fets relatats. En el seu escrit, Podemos assenyalava que, sota el lideratge de Francisco Martínez i donant compte periòdicament a Jorge Fernández Díaz, es feien “investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial, no sota control judicial o del Ministeri Fiscal” sobre les persones que formaven part de Podemos. La formació morada al·legava que l’objectiu era filtrar-ho posteriorment als mitjans de comunicació “sota el segell de fiabilitat de les fonts policials” amb la voluntat de “desprestigiar” el partit davant l’opinió pública i “atemptar contra la indemnitat dels seus diputats i càrrecs públics”.
Malgrat això, Santiago Pedraz no va acceptar investigar Jorge Fernández Díaz i Ignacio Cosidó (que era director general de la Policia Nacional), argumentant que al relat de la querella no apareixia “afirmada i sustentada indiciàriament que participessin en les seves actuacions amb la finalitat criminal que s’imputa”. “No es relata més que una suposició que, pels càrrecs que ostentaven, haurien de conèixer i autoritzar els fets, i aquesta imputació és insuficient per admetre la querella contra aquests”, arguïa. L’escrit de Pedraz afegia que el fet que Cosidó hagués filtrat una informació a la premsa, com sostenia Podemos, “no permet sustentar la imputació d’haver participat o consentit investigacions”.