Via lliure. La sala penal de l'Audiència Nacional ha avalat que el jutge de la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, hagi ordenat a la Guàrdia Civil que investigui si aquesta aplicació anònima, que anomena "plataforma", tenia entre els seus objectius "actuar al pas de la comitiva del rei Felip VI" en una visita a Barcelona el juliol de 2020, segons una resolució comunicada aquest dimecres. A més, el tribunal reitera que la investigació que realitza el jutge “no és prospectiva”.
L’advocada Marina Roig, en nom de la investigada Marta Molina, va presentar un recurs contra les diligències que va dictar el magistrat García-Castellón el 26 de gener passat, com la del rei, i també insistia a demanar més informació sobre el ciutadà francès que va morir a l’aeroport del Prat, malgrat que una jutgessa de l'Hospitalet de Llobregat ja va descartar qualsevol relació de la seva mort amb la protesta massiva contra la sentència del Procés, a l’aeroport el 14 d’octubre de 2019. La Fiscalia va donar suport al recurs contra aquestes diligències.
Una conversa sospitosa
Pel que fa a la suposada acció contra el monarca, el magistrat de l'Audiència Nacional l'extreu a partir d’una conversa dels dies 12 i 13 de juliol de 2020 sobre les visites del rei, que hi ha en el sumari de Tsunami. En concret, un dels investigats, Josep Campmajó, parlava amb l'usuari anomenat Xuxu Rondinaire, del qual sosté que podria ser un agent dels Mossos, a l'aplicació Wire. El jutge, a més, ha fet identificar aquest usuari. D'aquella visita, no va haver-hi cap incident.
Mort al Prat
En la nova resolució, el tribunal presidit pel magistrat Alfonso Guevara, dona suport a totes les diligències encarregades pel jutge del cas Tsunami perquè sosté que el magistrat el que fa és "aprofundir en els coneixements dels fets". Fins i tot, l'Audiència Nacional aprova la investigació sobre la mort del ciutadà francès a l'aeroport del Prat, malgrat haver estat tancada ja per una jutgessa. Aquesta mort que es vol imputar a Tsunami és l'única acció que ni cita ni recull el Tribunal Suprem en la seva recent resolució, en la qual es fa càrrec de la investigació de Tsunami en el cas del president a l'exili Carles Puigdemont i al diputat d'ERC, Ruben Wagensberg i en veure indicis del delicte de terrorisme.
Això no obstant, l'Audiència defensa a ultrança García-Castellón sobre les diligències que ha acordat per investigar la mort d'un ciutadà francès i el tall de l'autopista AP- 7 i que —segons recorda Marina Roig— van acabar amb resolucions d'arxiu pels corresponents jutjats territorials. El tribunal afirma que Roig "no esmenta el precepte legal infringit pel jutge per voler esclarir aquells fets que són per al benefici de tot el procés". I hi afegeix: “Hi ha una diferència qualitativa considerable entre la visió de conjunt a la qual està anomenat el jutjat a quo, donada l'índole dels delictes que investiga, i la visió absolutament compartimentada dels jutjats del territori. D'aquesta consideració neix l'encert i la pertinència de les recerques” del jutge instructor, conclou el tribunal.
Així, doncs, de la investigació de Tsunami, l'Audiència Nacional assegura que el magistrat García-Castellón "té un camp delimitat, que són accions plurals desplegades dins d'un temps limitat i que explica en l'argumentació. Té ja prou antecedents de la realitat d'accions de possible caire delictiu. No surt en blanc, en abstracte, a veure amb què es topa: aprofundeix, indaga, persegueix sempre el màxim coneixement del que hagués ocorregut”.