El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha citat a declarar com a investigats l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i l'exdirector adjunt operatiu de la Polícia, Eugenio Pino, i altres quatre exalts càrrecs policials, acusats d'haver usat les clavegueres de l’Estat per espiar a Podemos. El partit de Pablo Iglesias sosté que van actuar sota la direcció del ministre de l’Interior, el popular Jorge Fernández Díaz. L'Audiència Nacional va avalar la investigació del titular del jutjat central d'instrucció 6 contra la policia patriòtica del PP i va assegurar que la querella no només es fonamenta en converses de mòbil, com al·legava la defensa de l'exnúmero 2 de Fernández Díaz per arxivar-ho.
En concret, en una providència comunicada aquest divendres, el magistrat cita Francisco Martínez i a l'excap de la Unidad Central de Apoyo Operativo, Enrique García Castaño, per al 28 d'octubre. I, l’endemà a Eugenio Fernández Pino i a l’inspector de la policia espanyola José Ángel Fuentes Gago I, el dia 6 de novembre compareixeran davant el magistrat el comissari Andrés Gómez Gordo, i a l'excap d'informació Germán Rodríguez Castiñeira.
Querella per organització criminal
Podemos va presentar una querella per delictes d'organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental, en descobrir-se converses de Martínez amb l’exministre i destapades per l’excomissari Manuel Villarejo. També va presentar l'acusació per malversació i per delicte contra les institucions de l'Estat, però el jutge Pedraz va rebutjar aquests dos últims delictes perquè assegurava que no es podien assumir tots dos tipus penals en els fets relatats.
En la querella, Podemos assegurava que els querellats "s'ocupaven de realitzar recerques prospectives i alienes a qualsevol interès policial, sense cap control judicial ni del Ministeri Fiscal sobre les persones que conformaven l'organització política".
Vuit accions falses
Segons el partit, l'objectiu de la policia patriòtica del PP era la filtració als mitjans de comunicació d'informació falsa "sota el marxamo de fiabilitat de dir: fonts policials" per a desprestigiar davant l'opinió pública a la formació morada, "atemptant contra la indemnitat dels seus diputats i restants càrrecs públics".
Podemos informa que aquesta operativa policial es va concretar en vuit actuacions, com la recerca al llavors líder del partit Pablo Iglesias en l'informe PISA; la filtració d'un document "falsos" d'un compte al seu nom en l'Euro Pacific Bank Limited o la manipulació de documents o registres policials interns per a atorgar aparença de legalitat a l'actuació dels querellats.
L'operació Catalunya, sense jutjat
Per contra, l'actuació de la policia patriòtica del PP contra el Govern i líders catalans no ha prosperat en cap jutjat espanyol, malgrat la nova documentació i els papers de l'operació Catalunya descoberts per ElNaciomal.cat, especialment contra els presidents Jordi Pujol i Artur Mas. Això no obstant, el Congrés dels Diputats ha acordat, finalment, de tornar a obrir una nova investigació per l'operació Catalunya, però sense citar a jutges. Precisament, Francisco Martínez n'és el primer citat.