L’Audiència Nacional comença, aquest dilluns, el judici a una suposada trama de narcotràfic liderada per José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco, el qual -segons la Fiscalia- va ser ajudat per Gonzalo Boye, com el seu advocat, per suposadament blanquejar 889.620 euros del narcotràfic, que es va comissar a altres cinc acusats a l’aeroport de Barajas, el 2017. Per aquests fets, el fiscal demana per a Boye 9 anys i 9 mesos pels delictes de blanqueig de capitals i falsificació documental. La defensa de Boye argumenta que “les acusacions són infundades i que la seva única participació va ser d'assessorament legal, sense involucrar-se en activitats il·lícites”. És previst que els acusats declarin els últims, programat per finals de gener de 2025.
Davant les proves presentades que trenquen l’acusació, Gonzalo Boye ha assegurat obertament que el fiscal manté l’acusació contra ell perquè ha defensat als líders de l’independentisme català, com ara el president a l’exili, Carles Puigdemont. Així ho expressa en un documental. El penalista ha rebut el suport d’advocats i professors de drets humans europeus, aglutinats en el Centre Europeu de Drets Constitucionals i Drets Humans (ECCHR, en anglès). Aquest organisme que ha enviat una carta al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortíz, per instar-lo a vigilar aquest procediment i que no sigui un càstig a Boye per haver defensat causes polítiques. És previst, que el primer dia del judici Gonzalo Boye sigui acompanyat per advocats i polítics catalans, davant el tribunal, a la seu de San Fernando de Henares, a Madrid.
Més de 100 testimonis
El judici té xifres macro. Hi ha 48 persones acusades i 5 empreses o persones jurídiques. A més, hi ha un total de 150 testimonis citats, la majoria agents de la policia espanyola. Aquesta setmana s’han programat quatre sessions del judici, de dilluns a dijous, i és previst que les defenses presentin les qüestions prèvies, on denunciaran la vulneració de drets per part dels investigadors i la Fiscalia. La vista continuarà dues setmanes de desembre: del 2 al 5 i del 16 al 19, amb la declaració de testimonis i pèrits; i seguirà dues setmanes més al gener: el 13 al 16 i del 27 al 30. És quan tocarà el torn als interrogatoris dels processats i dels informes finals.
El tribunal de l’Audiència Nacional que jutjarà Boye i la resta de processats és format pels magistrats Félix Alfonso Guevara, president; Francisco Javier Vieira i Ana María Rubio, que en serà la ponent, és a dir, la que redactarà la sentència. El magistrat Guevara també va ser el president del judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A, i se’l recorda per la seva duresa amb els advocats, malgrat que després es va veure que s’havia estudiat a fons la causa i renyava als que no ho havien fet. “Les víctimes han estat les grans oblidades”, van afirmar els magistrats en la sentència. Aquesta frase i el seu reconeixement com a víctimes és el més apreciat per afectats i familiars dels assassinats i ferits pels joves radicalitzats de Ripoll, enfront de les crítiques al Ministeri de l'Interior.
El paper de la fiscalia, qüestionat
En el judici, la defensa de Boye denunciarà la persecució que li ha sotmès el fiscal Ignacio de Lucas, el qual des del juliol de 2023 és membre de la Fiscalia Europea en nom de l’Estat espanyol. Per a la defensa de Boye, De Lucas “ha liderat una campanya judicial sense fonaments, usant testimonis coaccionats i proves dèbils per sostenir les acusacions”. Fins i tot, s’ha assegurat que els actuals fiscals del cas han arribat a acords amb alguns dels acusats per tal de mantenir l’acusació contra l’advocat de Puigdemont.
En concret, el fiscal sosté que Miñanco i Boye van planejar conjuntament recuperar els diners confiscats a l’aeroport mitjançant l'elaboració de documents i contractes de compravenda de lletres de canvi. Això no obstant, un dels acusats, Manuel Pedro González Rubio, ha indicat ara que els diners són seus, no de Miñanco, fet que desmunta l'acusació de blanqueig.
La defensa insisteix que amb la confiscació dels diners ja es va sancionar per via administrativa a l'autèntic propietari dels diners, González Rubio. I conclou que “ni SEPBLAC, ni l'Advocacia de l'Estat, ni el Tribunal Superior de Justícia de Madrid van veure indicis de blanqueig”.