Cop a la Fiscalia Anticorrupció. La sala penal de l'Audiència Nacional ha anul·lat la pròrroga de sis mesos de la peça separada de l’anomenat cas del 3%, en la qual s'investiga diversos exconsellers de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per donacions al partit amb la suposada finalitat de finançar il·lícitament a aquesta formació, segons ha informat el tribunal aquest dijous. Això significa que la investigació queda conclosa amb data del 8 de març passat. El tribunal ha acceptat el recurs de l’exconseller d’Interior Felip Puig, i revoca la decisió del jutge Santiago Pedraz d’ampliar la instrucció fins al 8 de setembre, tal com li havia demanat el fiscal anticorrupció José Grinda, que fa anys que persegueix CDC, partit dissolt el 2016, i els seus càrrecs. L’Audiència Nacional sosté que no es pot prorrogar una investigació amb l'excusa de diligències "de caràcter genèric". Això no obstant, no acceptar l’arxivament del procediment demanat per Puig perquè considera que primer ho ha de demanar al jutge instructor, el titular del jutjat central d’instrucció 5 de l’Audiència Nacional.
Ara l’instructor de l’Audiència Nacional haurà de resoldre si envia els investigats a judici o arxiva el procediment. En aquesta peça del 3% són investigats els exconsellers Irene Rigau, Felip Puig, Jordi Jané, Pere Macias, Germà Gordó, també l’exgerent de CDC, i Daniel Osàcar, extresorer del partit i condemnat pel cas Palau de la Música, de finançament a Convergència. La causa està oberta des de l'any 2018, destaca el tribunal, que ha acordat ara la finalització de la instrucció.
Evitar una investigació durant anys
El jutge Pedraz havia acordat la pròrroga de sis mesos amb la finalitat de dur a terme una sèrie de diligències consistents a sol·licitar determinats moviments bancaris, “així com unes altres que poguessin resultar necessàries a la vista del resultat que llancin aquelles i que, en el moment actual, no poden ser determinades”, segons les seves paraules.
La secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional considera "vàlides" les diligències acordades durant la investigació, però qualifica d'"inadmissible" quan són de forma genèrica per tal de justificar la pròrroga dels terminis de la instrucció. Per al tribunal, "l'admissió acrítica d'una diligència faria inviable la finalitat perseguida de l'article 324 de la LECrim, que no és una altra sinó evitar sotmetre una persona a una instrucció judicial que es perpetuï o allargui durant anys”.
En la resolució, el tribunal conclou: “Sent conscients de l'envergadura de les recerques que se segueixen a l'Audiència Nacional, i en concret, la que ara ens ocupa, relacionada amb un cas de corrupció política i institucional molt greu, això no evita la determinació en els termes de l'article 324 LECrim, de les concretes diligències que és necessari practicar, i la seva rellevància per a la recerca no podent quedar la decisió de prorrogar aquella a la mercè de potencials diligències no identificades, sinó de manera genèrica i de naturalesa desconeguda que bé podrien ser deferides a la fase intermèdia per a la seva pràctica en l'acte del judici."