Victòria judicial per a l'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa: l'Audiència Nacional ha decidit retornar la causa per l’espionatge amb Pegasus al Tribunal Suprem. El govern espanyol havia intentat aconseguir la inadmissió del recurs al·legant que no havia espiat els demandants però l'intent ha fracassat i l'Audiència considera que la causa per l’espionatge amb Pegasus contra el president Pedro Sánchez i el govern espanyol ha de tornar a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, on havien acudit des d’un principi Torra i Costa.

Les dades aportades finalment pel govern espanyol sobre els requeriments presentats des d’un primer moment per Torra i Costa indica que la via contenciosa administrativa està justificada i que ha de ser el Tribunal Suprem, per l’aforament del president espanyol i els membres del seu govern, qui estudiï el cas. Per la seva banda, la fiscalia i l’advocacia de l’estat volien enviar el cas als tribunals penals ordinaris. En el cas del govern espanyol, pretenia aconseguir la inadmissió del recurs al·legant que no s’havia espiat els dos demandants o que, en tot cas, no havia estat ell. Amb la decisió de l’Audiència espanyola, la causa torna a on volien el president Quim Torra i Josep Costa i seguirà el seu curs allà.

 

El CNI nega espionatge

En concret, Torra i Costa van interposar un recurs contenciós administratiu per la protecció dels seus drets fonamentals, en ser espiats, segons va constatar la investigació CatalanGate del grup Citizen Lab, i tots dos culpen directament que  ho va fer el govern espanyol i l’Administració General de l’Estat, amb els seus organismes com ara, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El CNI va admetre haver espiat 18 polítics, entre ells el president Pere Aragonès, la tardor del 2019, amb la difusió de la sentència del Suprem contra els independentistes catalans, ja que consideraven les mobilitzacions ciutadanes, com un suposat nou perill per la unitat d’Espanya. Ara bé, en un escrit del 16 de setembre passat enviat al tribunal, el CNI deia que no té cap expedient sobre Torra i Costa "consistent en la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge de la informació i comunicacions dels recorrents". A més, el CNI assegurava que no ha "realitzat cap actuació de les mencionades pels recorrents en la seva demanda".

Tal i com ja va explicar Costa, l’objectiu final de la demanda que van interposar amb Torra és aconseguir la condemna de l’Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans. A la seva demanda al Tribunal Suprem reclamen saber quina informació s’ha aconseguit amb Pegasus, quin tractament s’ha fet de la informació així com la seva destrucció. “Volem saber quin ús s’ha fet de la informació”, va insistir. Quim Torra i Josep Costa formen part de la llista de més de 60 independentistes espiats amb Pegasus. L’expresident de la Generalitat va ser espiat entre l’abril i el juliol del 2020, en ple estat d’alarma per la pandèmia. Costa entre el juliol i el desembre del 2019, en ple debat sobre la legalitat que Carles Puigdemont Toni Comín poguessin entrar a França per participar als plens del Parlament Europeu.