L’Audiència Nacional ha fet un primer pas després de la querella que va presentar Abogados Cristianos contra el PSOE, Junts i ERC i contra el portaveu socialista al Congrés dels Diputats, Patxi López, per haver acordat la llei d’amnistia. La magistrada del Jutjat Central d’Instrucció número 3, María Tardón, ha decidit preguntar a la Fiscalia qui té la competència per estudiar-la i quines diligències s’haurien de practicar. L’escrit que va presentar Abogados Cristianos fa quinze dies acusava les tres formacions “d’impedir l’execució de nombroses resolucions judicials, dictades pels jutges i tribunals competents en l’exercici de la potestat jurisdiccional” i d’un delicte de tràfic d’influències.
En la providència, la jutgessa apunta que no queden “determinades” la “naturalesa i circumstàncies” dels fets ni “les persones que hi han intervingut”. Per aquest motiu, és necessari “instruir diligències prèvies i practicar aquelles que són essencials encaminades a efectuar aquesta determinació i, si escau, el procediment aplicable”. Així mateix, la magistrada reconeix que els fets que relata Abogados Cristianos “presenten característiques que fan presumir la possible existència d’una infracció penal”.
La presidenta d’Abogados Cristianos, Polonia Castellanos, “celebra” aquesta decisió i considera que “els jutges són responsables d’impartir justícia i evitar que es dugui a terme un atemptat contra la Constitució”. Per la seva banda, el portaveu de l’entitat, el lletrat José María Fernández Abril, argüeix que l’aprovació de l’amnistia és un “nou exemple de l’assalt a la justícia per part del govern espanyol” i defensa que aquesta querella respon a “la necessitat de garantir la independència judicial” i al “bé comú i moral que suposa defensar la unitat d'Espanya”.
Abogados Cristianos acusa el PSOE, Junts i ERC “d’usurpar les funcions del poder judicial”
La querella d’Abogados Cristianos, a la qual va tenir accés ElNacional.cat, sostenia que l’amnistia és una manera “d’usurpar les funcions del poder judicial mitjançant la falsa aparença de legalitat de la via parlamentària” per aprovar una llei que neix d’un “pacte fraudulent” i que “només persegueix els interessos particulars dels partits querellats” per “obtenir la impunitat dels fets delictius”. El text apuntava que l’amnistia “no és més que un indult generalitzat encobert”.
La querella esgrimia que “és un fet objectiu que l’entranya dels acords subscrits” entre el PSOE i els partits independentistes “no persegueix allò que han anomenat «desjudicialitzar el conflicte de l’Estat amb Catalunya»”, sinó que “consisteix a obtenir vots per al candidat del PSOE a la sessió d’investidura”. Pels denunciants, això és un pacte amb “causa il·lícita i nul de ple dret” que “només serveix” perquè “un grup de ciutadans puguin eludir l’acció de la justícia, sota la disfressa que es persegueix cercar possibles solucions a un suposat conflicte polític”.