Més angoixa per als 12  CDR de l'operació Judes. L'Audiència Nacional ha acordat que, per ara, no aplica la llei d'amnistia als 12 ciutadans catalans acusats de terrorisme perquè sosté que té dubtes que la norma contravingui "greument" el dret  de la Unió, segons la resolució comunicada aquest dimarts. I per això, el tribunal ha acordat de donar trasllat a les defenses, a la Fiscalia i  a l'acusació popular perquè li diguin la seva opinió en un termini de 3 dies. En concret, el tribunal afirma que els fets pels quals s'acusa els CDR podrien estar inclosos en la directiva europea contra el terrorisme, i per tant no se'ls podria amnistiar, encara que la seva acció hagi estat en grau de temptativa i no hi hagi ferits.

En la darrera vista, la Fiscalia va demanar l'amnistia per a tots els CDR en assegurar que la seva actuació va ser en grau de temptativa  i no van causar danys a persones. Els advocats dels encausats, la majoria d'Alerta Solidària, van assegurar que no van cometre cap delicte, que tot era un muntatge  contra l'independentisme, i que se'ls havia d'aplicar la norma de l'oblit penal. Per contra, l'Associació de Víctimes contra el Terrorisme de Catalunya va demanar que no se'ls amnistiés. Les acusacions van tipificar les accions dels CDR  com dotze delictes de pertinença a organització terrorista, vuit de tinença, dipòsit, així com fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista i altres vuit d'estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa.

 

Contradiccions amb la directiva europea contra el terrorisme

En la resolució, el tribunal, presidit per Alfonso Guevara,  manifesta que, sense valorar el fons de l'acusació als 12 processats per terrorisme,  l'aplicació de l'amnistia podria suposar  "una infracció patent" del dret comunitari. I que, per això, fa la consulta.

El tribunal indica que des del punt de vista temporal i objectiu els fets que s'imputen als investigats en aquesta causa entrarien en l'àmbit d'aplicació de la llei d'amnistia, ja que van ocórrer entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023 i són accions comeses o vinculades a la independència de Catalunya.

Això no obstant, el tribunal  no comparteix amb les defenses que els fets acusatoris no estiguin inclosos en la directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell relativa a la lluita contra el terrorisme. Precisa que la llei d'amnistia recull en l'article 2 com a causa d'exclusió dels actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme segons aquesta directiva. 

Analitzada la llei d'amnistia i la directiva europea, els magistrats mostren “seriosos dubtes sobre si la llei d'amnistia, en l'article 2, apartat c) en excloure solament determinades formes de terrorisme, és a dir, les que hagin causat de manera intencionada greus violacions als drets humans, i en particular, els que es recullen en els articles 2 i 3 del Conveni Europeus, això no suposi, en una certa forma, una derogació tàcita d'una part essencial de la Directiva comunitària i en definitiva estigui en contra d'aquesta voluntat del legislador comunitari expressada en el seu articulat”.

En concret, l'Audiència Nacional afirma:"La  llei d'amnistia resulta en una certa forma contradictòria, en el sentit de voler excloure els actes dels quals pugui derivar-se responsabilitat penal que tinguin una finalitat terrorista segons la directiva europea 541/2017, però a continuació, el legislador estableix una limitació a aquesta exclusió i, la qual cosa és pitjor encara, en contra del mateix text normatiu comunitari, perquè considera i estima pertinent que no tots els actes amb finalitat terrorista que es defineixen o descriuen en la directiva europea quedin exclosos de l'amnistia, sinó solament aquells que suposin una violació greu dels drets humans, en particular els que atemptin contra el dret a la vida.”

Indefinició de la llei sobre les vulneracions

A més, el tribunal critica obertament al legislador perquè no ha precisat quines actuacions queden excloses de la llei, en el cas del delicte de terrorisme. Així, des del punt de vista de la tècnica legislativa, el tribunal afirma que la llei d'amnistia "incorre en una greu indefinició i inconcreció al no especificar clarament ni descriure en el seu articulat quines actuacions poden constituir aquest tipus d'infraccions o violacions greus contra els drets humans". Hi afegeix que "especialment no s'assenyala de manera clara i sense que hi hagi lloc a dubtes com és el límit en el qual ha d'establir-se la gravetat de la infracció o la violació del dret a la vida o la integritat física perquè es pugui considerar com a susceptible de ser amnistiat o no".

L'Audiència Nacional conclou que "una llei, com la llei d'amnistia, ha de tenir una aplicació restrictiva, i el no concretar de manera clara i rotunda quines actuacions amb responsabilitat penal han d'excloure's en una matèria tan sensible com és el terrorisme, no hi ha dubte que és un minvament important per a la seguretat jurídica  i  que pot ser contrària a l'esperit de Dret de la Unió Europea”.

Per tot això, fa una consulta a les parts en el procediment dels CDR.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!