Cap sorpresa. Com era d'esperar la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la seva competència per jutjar el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i els caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig pel delicte de rebel·lió. Per la seva part, la intendenta Teresa Laplana serà jutjada per sedició.
El tribunal considera que la competència per jutjar delictes de rebel·lió no està limitada als comesos per bandes armades o terroristes.
El 5 de febrer passat es va celebrar una vista a l'Audiència Nacional en la qual Jaume Alonso Cuevillas, advocat de qui va ser secretari general d'Interior, Cèsar Puig, va defensar que el judici del major Trapero i la cúpula política dels Mossos d'Esquadra se celebrés a l'Audiència de Barcelona. A la petició s'hi va afegir el també acusat Pere Soler, ex-director general de la Policia. El major Trapero, principal acusat, es va desmarcar d'aquesta estratègia de defensa.
Puig i Soler van al·legar que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos pel legislador entre les matèries atribuïdes a l'Audiència Nacional perquè no són delictes contra la forma de govern.
La fiscalia, per part seva, va al·legar que la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que els suposats delictes dels quals s'acusa els quatre processaments sí que van ser contra la forma de govern en la mesura en què els fets que es jutjaran "estaven encaminats a la proclamació d'una república independent, canviant d'aquesta manera la forma de govern i l'organització territorial de l'Estat".
Avalat pel Constitucional
Els magistrats recorden en el seu acte que la disposició transitòria de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) "va mantenir l'atribució" de l'Audiència Nacional, perquè estableix que aquesta continuarà "coneixent les causes per delictes comesos per persones integrades en bandes armades o relacionats amb elements terroristes o rebels quan la comissió del delicte contribueixi a la seva activitat".
Segons el tribunal, "l'atribució de competència en aquestes matèries a un òrgan centralitzat i especialitzat és conforme a la Constitució", alguna cosa sobre el que el Tribunal Constitucional "va buidar qualsevol dubte" en la seva sentència 199/1987.