Del 10 de novembre del 2025 al 23 d’abril del 2026. Són els cinc mesos que s’allargarà el judici a la família Pujol a la Sala Penal de l’Audiència Nacional. El jutge que va instruir el cas, José de la Mata, va considerar que la família de l’expresident de la Generalitat va acumular un “patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes” i va concloure que tots els seus membres haurien format una “organització criminal” amb “diferents nivells jeràrquics”, una “estructura planificada” i “permanència en el temps”. La Fiscalia va sol·licitar una pena de nou anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley perquè sosté que va cometre els delictes de blanqueig de capitals i associació il·lícita per haver cobrat comissions a canvi “d’afavorir determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diferents concursos públics de l’administració pública catalana”. Per la seva banda, el Ministeri Públic va demanar penes d'entre 8 i 29 anys de presó per als seus set fills. La més elevada és per a Jordi Pujol Ferrusola, a qui també acusa dels delictes de falsedat documental i contra la Hisenda pública. El tribunal que jutjarà la família Pujol estarà presidit per la magistrada María Riera i estarà integrat per Carolina Rius i María Fernanda García, que serà la ponent.
Va ser el juliol del 2020 quan José de la Mata va enviar tota la família Pujol a judici per organització criminal. En una interlocutòria de 509 pàgines, el magistrat va esgrimir que tots els membres de la família de l’expresident de la Generalitat “van formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d’ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes”. El titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 5 va considerar que els fets investigats podrien ser constitutius dels delictes d’organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental i va subratllar que part de les activitats van coincidir en el temps amb la presidència de Jordi Pujol, entre el 1980 i el 2003.
Concretament, el magistrat va apuntar contra 27 persones, entre les quals hi ha Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola (que va morir el passat mes de juliol), i els seus set fills: Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer. També hi apareixien l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, o els empresaris Luis Delso Heras, Carles Sumarroca Coixet i Carles Sumarroca Claverol.
“No hi ha indicis sòlids” que existeixi la famosa herència de l’avi Florenci
Un cop acabada la instrucció, el jutge José de la Mata va concloure que “no hi ha indicis sòlids” sobre l’existència de la famosa herència de l’avi Florenci: “Al llarg de la investigació, no s’ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d’aquesta versió, ni tampoc s’ha subministrat cap explicació raonable i contrastable per cap de les persones investigades d’aquesta família sobre aquest fet”, va argüir. I va argumentar que el patrimoni de la família prové de diverses fonts, en alguns casos desconegudes, i que els mateixos investigats van negar tenir coneixement del lloc on va estar aquesta deixa, les entitats bancàries on es va dipositar o com i quan va arribar a Andorra.
Així mateix, el jutge va sostenir que l’origen dels fons eren pagaments il·lícits de terceres persones vinculades a diferents empreses i que s’havien “dissimulat sota diferents estructures societàries més o menys sofisticades i utilitzant diferents paradisos fiscals i fórmules contractuals”. “Tots aquests contractes simulats trobaven la seva contraprestació en l’exercici d’influències concretes per part de la família Pujol en adjudicacions, canvis de qualificació urbanística i adjudicació de concessions al llarg i ample de l’espai geogràfic català”, relatava José de la Mata.
Jordi Pujol hauria assumit la “direcció de tota l’estratègia” i la “recepció i distribució de les quantitats il·lícites”
El jutge de l’Audiència Nacional estava convençut que al capdamunt d’aquesta presumpta organització criminal hi havia Jordi Pujol i Marta Ferrusola i que, per sota i rebent les seves instruccions, hi havia Jordi Pujol Ferrusola. Això sí, qui va assumir la “direcció de tota l’estratègia” i la “recepció i distribució de les quantitats il·lícites entre els seus pares i els seus germans” hauria sigut l’expresident de la Generalitat. Els altres sis germans s’haurien limitat a seguir les instruccions de Jordi Pujol Júnior. Ho haurien fet obrint les seves pròpies posicions bancàries a Andorra, gestionant els capitals que eren “distribuïts” per ell i prenent decisions per ocultar aquest patrimoni.