L'Audiència Nacional ha confirmat una sanció de 200.000 euros a Òmnium Cultural per la 'gigaenquesta' que va fer l'octubre i el novembre del 2014 amb motiu del procés participatiu del 9-N. La sala contenciosa-administrativa ha desestimat el recurs de l'entitat i ha confirmat la multa imposada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè considera que es van tractar dades ideològiques dels ciutadans, que considera sensibles i que requerien un reforç de la prestació del consentiment del seu titular per ser objecte de tractament.

Per aquests mateixos fets, l'AEPD va sancionar amb la mateixa multa l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que també va recórrer davant l'Audiència Nacional, que de moment no s'ha pronunciat al respecte. Contra aquesta decisió, Òmnium encara pot presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. 

Per a l'enquesta, l'entitat va fer les seves preguntes per correu postal i a través de 30.000 voluntaris amb visites "casa per casa" per arribar a 3 milions de domicilis. El formulari del sondeig constava de 6 preguntes i començava: "Si Catalunya fos un estat, tindria entre 8.000 i 16.000 milions d'euros més, com pensa que s'haurien de gastar?".

Les següents preguntes eren introduïdes amb enunciats del tipus: "Si construïm un país nou, estarà a les nostres mans decidir com han de ser els serveis públics" o "construir un nou país ens permetria partir de zero i renovar la democràcia", per finalitzar preguntant: "Anirà a votar el dia 9 de novembre?". Per a aquesta última qüestió s'oferien tres possibles respostes: a) aniré a votar i ja tinc decidit el meu vot; b) aniré a votar i ja decidiré el meu vot o c) no aniré a votar.

Òmnium va crear un fitxer en el qual recollia les respostes i procedia després a la seva mecanització a través d'una aplicació facilitada per l'ANC. L'Agència de Protecció de Dades va obrir una inspecció i va accedir a aquesta aplicació, en la qual figuraven 82.814 enquestes, que incloïen tant respostes com dades personals dels enquestats.

En les enquestes, efectuades pels voluntaris, apareixien a més anotacions a mà amb "el nombre de portes que no obren, o que no volen fer l'enquesta, a més de la llista d'edificis a visitar (carrer, número i total de portes)". També van recollir anotacions referents a cadascun dels habitatges visitats amb indicacions concretes (no anirà a votar, no és legal, no interessa, no vol atendre, no obren, no volen fer-la)".

Si els enquestats no obrien o no volien o no podien respondre, però s'apreciava "receptivitat", es preveia la possibilitat de lliurar el fullet o dipositar-lo en el marc de la porta perquè aquests enquestats ho remetessin per correu".

L'AEPD va concloure que amb el mètode aplicat s'havia produït una vulneració de l'article 7.2 de la LOPD, tipificada com a molt greu a l'article 44.4b de l'esmentada Llei.  Això és així perquè es va fer un tractament de les dades que permetia associar una enquesta a un domicili, per la qual cosa, assenyala la sentència, "es pot portar a terme la identificació sense grans esforços i no és possible apreciar la dissociació en els termes previstos".

Els arguments d'Òmnium

Davant l'argument dels recurrents que no es va realitzar cap fitxer, el tribunal considera que sí que es van realitzar criteris d'arxiu que possibilitaven la localització de les dades personals, "informació que a més va ser obtinguda amb la finalitat de ser conservada per permetre la seva utilització posterior, segons s'exposa en el mateix formulari/enquesta".

Òmnium també va al·legar una absència de dades d'ideologia, argument que tampoc comparteix la Sala, en considerar acreditat que per omplir el qüestionari calia partir prèviament i acceptar implícitament "el posicionament ideològic que deriva de tal formulari, que no és un altre que el favorable a la independència de Catalunya respecte de l'estat espanyol".