Amenaça complerta. L'Audiència Nacional no aplicarà l'amnistia als 12 CDR de l'operació Judes acusats de terrorisme. Finalment, el tribunal ha plantejat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre si l'aplicació de la llei d'amnistia en el cas de terrorisme atribuït als CDR en el marc del procés d'independentista de Catalunya contravé -tal com entén el tribunal- el Dret comunitari i garanteix la impunitat dels delictes, segons ha comunicat el tribunal aquest divendres. Això significa que la causa penal contra aquests ciutadans quedarà aturada, però pendent de resoldre fins que el tribunal europeu doni una resposta. I, si el TJUE comparteix els raonaments del tribunal, els 12 CDR seran jutjats per terrorisme.
La Fiscalia i les defenses dels investigats, la majoria exercida per advocats d'Alerta Solidària, van reclamar que se'ls havia d'amnistiar perquè les seves accions no van ser executades, va ser en grau de temptativa, i tampoc va haver-hi persones ferides. Per contra, els tres magistrats de l'Audiència Nacional consideren que, aplicar-los l'amnistia, a més de suposar una vulneració de la Directiva UE contra el terrorisme, “suposa enviar un missatge cap al futur (principi de prevenció general del Dret penal) en sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d'amnistia”.
Tres consultes al tribunal europeu
Amb aquesta decisió, l'Audiència Nacional és el tercer tribunal que envia la llei de l'oblit penal a consultes a Europa. Primer ho va fer el Tribunal de Comptes amb la despesa de l'1-O, i després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel delicte de malversació de fons de l'1-O en la causa contra els càrrecs d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.
En el cas dels CDR, l'Audiència Nacional fa nou preguntes al TJUE per a resoldre els seus dubtes. El tribunal aclareix que no avança si els acusats són culpables o innocents (ja que el judici no s'ha celebrat), sinó que es refereix als fets descrits en els escrits d'acusació presentats tant per la Fiscalia com per les acusacions, els quals precisa que "són subsumibles en el concepte de participació en grup terrorista que recull la Directiva 2017/541 i en la pertinença o participació en organització terrorista conforme al Codi Penal espanyol".
Greus violacions de drets humans
En la resolució, es detalla que pel delicte de participació en organització de caràcter terrorista, la Directiva 2017/541 conté una previsió de punició específica que fa que atribueixi responsabilitat penal als qui participin en l'organització sense ser necessari que cometin un delicte terrorista.
El tribunal hi afirma que "la llei 1/2024 d'Amnistia sembla que exclou, amb caràcter general, la seva aplicació als delictes de terrorisme previstos en la Directiva 2017/541, que, a priori, no serien amnistiables. No obstant això, condiciona aquesta exclusió a la concurrència d'un requisit addicional, no previst en la Directiva 2017/541; concretament quan diu “i, al seu torn, hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans.”
I hi afegeix: "Sorgeix, per tant, el dubte a aquesta sala de si el legislador espanyol pot afegir requisits addicionals (en aquest cas, que s'hagin causat greus violacions de drets humans de manera intencionada) per a exigir responsabilitat penal per participació en organització terrorista quan la Directiva europea expressament disposa que perquè aquest delicte sigui punible no serà necessari que es cometi efectivament un delicte de terrorisme”.
L'Audiència Nacional considera que "limitar l'exclusió de l'amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme, com a configurador d'una distinció entre els delictes de terrorisme no prevista en la Directiva 2017/541, és a dir, configurant un terrorisme de baixa intensitat, pogués ser contrari al Dret de la Unió Europea, perquè la Directiva 2017/541 no distingeix entre delictes de terrorisme que violin drets humans i altres que no ho facin". I per això, consulta al Tribunal Europeu de la UE perquè els ho aclareixi.