L’Audiència Nacional ha fet cas del reclam de víctimes del 17-A i ha ordenat la Guàrdia Civil que no destrueixi proves dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost de 2017. Els advocats Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, en noms dels pares del Xavi, el menor assassinat a la Rambla, van fer aquesta reclamació al tribunal en tenir coneixement que la Guàrdia Civil havia tornat a preguntar al tribunal de l’estat de la causa per poder eliminar material. Javier Martínez i altres afectats volen anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) perquè se’ls reconegui el dret a saber la veritat, després que el Tribunal Constitucional s'espolsés les seves demandes i validés la sentència del 17-A. Per a aquestes víctimes, la investigació i el judici dels atemptats no han aclarit certs extrems, com ara si l'imam de Ripoll, líder del grup de joves radicalitzats, tenia vincles amb el CNI, i per tant amb organismes de l'Estat espanyol, i tampoc es va poder contrastar l'estudi forense fet al Marroc sobre la seva mort.
En la diligència, a la qual ha tingut accés ElNacinoal.cat aquest divendres, el lletrat de l’Administració de Justícia de la secció 3a de l’Audiència Nacional hi afirma que “la Guàrdia Civil ja ha estat oficiada per comunicar-los que el procediment segueix obert fins a la seva total execució”. Fins i tot, s'escuda dient que encara no s'havia preguntat a les parts del procés sobre la destrucció, demanada per segon cop pel cos armat. La Guàrdia Civil va demanar, el juliol passat, si podia destruir "substàncies" d'aquesta investigació.
Condemnats, no per les morts
El Tribunal Suprem va desestimar, el novembre passat, els recursos de cassació interposats pels dos principals processats i per víctimes contra la sentència de la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional, que va condemnar Driss Oukabir (36 anys de presó) i Mohamed Houli Chemlal (43 anys de presó) com a autors dels delictes de pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista, fabricació i tinença d'explosius amb aquesta finalitat i d'estralls i lesions imprudents, i a Said Ben Iazza com a cooperador en el delicte d'organització criminal amb finalitat terrorista.
De Ben Iazza, el Suprem va estimar parcialment el recurs, ja que considera que "va ser comès per imprudència greu", en deixar la furgoneta als assassins, i va rebaixar la pena de 8 anys a 18 mesos de presó, que ja ha complert.
Familiars i agents dels Mossos reclamaven repetir el judici per poder-los acusar dels 16 assassinats a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017. I ara esperen que el tribunal europeu els obri la porta perquè s'intentin aclarir dubtes i aconseguir "un relat reparador", en paraules dels advocats.