L'Audiència Nacional ha picat el crostó a Manuel García-Castellón pels homenatges a presos d'ETA. Concretament, la Sala Penal ha decidit aquest dilluns tancar la investigació oberta pels ongi etorri a etarres, tot corregint la decisió del jutge instructor de prorrogar la instrucció per ampliar-la a xats, suposadament, administrats per Sortu, en els quals s'impartirien directrius sobre qüestions relacionades tant amb presos com amb fugats. El tribunal ha estimat així el recurs que va presentar el fiscal del cas, Carlos Berro, que indicava que no trobava delicte en aquests xats i que eren aliens a la investigació. D'altra banda, s'ha avalat que investigui Tsunami per terrorisme i se li ha ordenat que enviï a un altre jutjat el cas de filtració de la resposta de Suïssa.
En la interlocutòria, la Secció Tercera deixa també sense efecte la petició a Telegram perquè informés de la titularitat de tres canals —un d'ells administrat per Sortu i un altre per la Xarxa Ciutadana SARE—. Cal recordar que García-Castellón havia decidit prorrogar fins al 29 de juliol l'afer a petició del PP i de Dignitat i Justícia.
La posició de la Fiscalia
La Sala ha considerat que la petició de les acusacions de practicar les esmentades diligències amb el fi de prorrogar la causa és "absolutament extemporània", alhora que li resulta sorprenent que la diligència es demanés el 3 de novembre del 2023, quan l'informe de la Guàrdia Civil en la qual se sustenta era del mes de febrer anterior. "En definitiva, la manca de fonamentació jurídica que es refereix a la causa per la qual no hauria estat possible acordar lliurar manament a Telegram per determinar la titularitat i la identitat dels administradors de tres canals, no obstant obrar en el procediment d'Informe 2/2023 de la Guàrdia Civil sobre els dispositius electrònics intervinguts, així com justificar el canvi radical de criteri de l'instructor de la interlocutòria del 27 d'octubre del 2023 al 29 de gener del 2024, porta a la revocació d'aquesta última", ha apuntat el tribunal. Així, l'Audiència Nacional ha considerat que la instrucció ha de donar-se per conclosa amb data de 29 d'octubre del 2023 i ha apuntat que es tractaria d'"una dilació innecessària" acordar diligències "més de vuit mesos després que l'informe d'anàlisi dels telèfons (intervinguts) estigués incorporat a la causa".
En el seu recurs, la Fiscalia indicava que la decisió del jutge distava molt "de ser ajustada a dret" i recordava que el mateix magistrat ja l'octubre del 2023 havia considerat "finalitzada la instrucció". Ja que la decisió de pròrroga va ser adoptada pel jutge el gener arran d'un escrit de Dignitat i Justícia (DyJ), el fiscal s'aturava en els arguments de l'associació de víctimes i explicava que els fets que esmentava eren "completament aliens a la instrucció", alhora que només es referia com a única diligència d'instrucció que restava per practicar "al lliurament de manament judicial a la companyia Telegram perquè informés sobre la titularitat de canals així com la identificació dels administradors dels mateixos".
Els xats de Sortu
El Ministeri Públic acusava en el seu escrit a DyJ de pretendre fer "una mena d'inquisició general contra tot aquell relacionat amb el col·lectiu de presos de l'extinta banda terrorista ETA, sense que existeixi aparença delictiva en les conductes que s'exposen". Cal recordar que García Berro va demanar al jutge que acordés el processament dels etarres Antón López Ruiz (Kubati), Carlos Sáez de Eguilaz i Felipe San Epifanio (Pipe); el dels dirigents de Sortu Haimar Altuna i Oihana Garmendia; i de la membre de Kalera Kalera Oihana San Vicente.
L'associació de víctimes va demanar al magistrat que fes marxa enrere en la seva decisió de tancar la investigació i continués amb ella per considerar-la una decisió prematura. García-Castellón coincidia amb aquesta tesi i va assenyalar en la interlocutòria de pròrroga que l'anàlisi dels dispositius informàtics d'Eguilaz i San Epifanio es desprenien una sèrie d'indicis. En un dels xats administrats per Sortu, Eguilaz rebria "abundant informació sobre actes i mobilitzacions i missatges sobre la posada en llibertat dels presos de l'organització terrorista ETA, que després eren difosos per organitzacions com Etxerat o la revista Kalera.info", segons el jutge.
"En aquest canal es publiquen directrius i instruccions relatives a l'activitat en determinats àmbits, i l'aplicació posterior d'aquestes directrius per part dels mitjans de difusió de Sortu", va sostenir el magistrat. A més, el jutge també posava el focus en un canal de Telegram, que estaria administrat per la xarxa ciutadana Sare.
El fiscal defensava que "en cap cas" podrien ser acordades noves diligències perquè havien estat sol·licitades fora del termini, subratllava que el que s'investiga són aquests actes d'homenatge a etarres en el seu retorn o per la seva mort, i fixava que el que s'ha investigat és una "organització criminal de caràcter no terrorista (...) que té per objecte la comissió de fets constitutius d'un delicte continuat d'humiliació a les víctimes del terrorisme i enaltiment dels qui han participat en actes terroristes". Matisava que "descartat el delicte d'enaltiment del terrorisme, hi hauria un delicte d'enaltiment del terrorista i d'humiliació a les víctimes (...), figures més properes al delicte d'odi", de manera que s'estaria "davant d'un supòsit d'absència de potencialitat de generar un risc real donada l'absència de terrorisme d'ETA per dissolució de la banda".