Lluita judicial oberta. L’Audiència Nacional ha rebutjat la primera querella contra la direcció de la Guàrdia Civil i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) presentada per cinc empresaris catalans de l'àmbit tecnològic per haver-los espiat amb els programaris espies Pegasus i Candiru. El tribunal sosté que els delictes denunciats no són competència seva i els convida a presentar la querella en jutjats ordinaris, on viuen. Això no obstant, els cinc querellants, units en l'associació Sentinel Alliance, ja han presentat un recurs davant la gravetat dels fets i perquè hi ha "institucions de l'Estat involucrades" perquè la sala penal de l’Audiència Nacional faci rectificat al titular del jutjat central d’instrucció 5, on va recaure la querella, i l’admeti a tràmit, segons el recurs al qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest dimecres. L’Audiència Nacional comparteix amb la Fiscalia que els delictes informàtics s'han d'investigar en el domicili de l'afectat, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem. Amb tot, admet que la querella s’ha d’investigar de forma conjunta.
Els querellats són: Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matalama (a la foto principal) i Xavier Vives, vinculats a l’independentisme català i al desenvolupament d'eines de votació telemàtica, que van descobrir que van ser espiats per a investigació de CatalanGate de Citizen Lab. A més, tenen proves que van ser monotonitzats, a través dels seus mòbils i ordinadors per la Guàrdia Civil, sota les ordres magistrat de l’Audiència Nacional del cas de Tsunami Democràtic, que al final es va veure obligat a arxivar perquè no va fer correctament la pròrroga de la investigació. Mai van ser imputats de res.
L’Audiència Nacional, més preparada
La querella es dirigeix contra Paz Esteban López, exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI); els exdirectors generals de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez Gámez; així com contra directius d'NSO Group Technologies Ltd, fabricant de Pegasus; i Saito Tech Ltd, fabricant de Candiru. Se'ls acusa de delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics, accés no consentit a dades personals i comissió d'aquests delictes com un grup criminal.
En el recurs, els advocats dels querellants, Xavier Muñoz i Alejandro Gámez, afirmen que l’Audiència Nacional és el tribunal que compleix millor el principi d'eficàcia per investigar aquest espionatge. A més, hi afegeixen que l’espionatge ha traspassat el territori nacional perquè Baylina -detallen- va rebre la infecció quan era a Suïssa -on viu- i Bèlgica. Les competències de l’Audiència Nacional són sobre delictes greus i quan afecten a més d’una comunitat autònoma o una part succeeix a l’estranger, com en el cas del blanqueig de capitals.
“Ens trobem davant una investigació extremadament complexa atès el propi delicte investigat (l'ús d'un programari espia creat específicament per a no ser detectat), al fort component internacional, a les altes institucions de l'Estat involucrades i a l'ocultació sota la Llei de Secrets Oficials de la major part de les actuacions públiques que demanem investigar”, afirmen els dos penalistes i hi afegeixen: “Davant aquest alambinat panorama, l'Audiència Nacional és l'òrgan judicial millor preparat per a encarar aquests obstacles, atenent la seva major especialització jurídica, la seva major experiència professional i els seus majors mitjans humans, organitzatius i tecnològics.”