Cap sorpresa. L'Audiència Nacional ha rebutjat el recurs de la Fiscalia, que assegurava que en el cas Tsunami Democràtic hi ha indicis del delicte de desordres públics i no del de terrorisme, com sosté el jutge Manuel García-Castellón, segons una resolució comunicada aquest dilluns. La sala penal de l'Audiència Nacional s'ha vist condicionada en la seva lliure deliberació, perquè el Tribunal Suprem ja ha resolt que hi ha indicis de terrorisme i que per això es queda la investigació del president a l'exili i diputat per Junts al Parlament Europeu, Carles Puigdemont, i del diputat d'ERC, Ruben Wagensberg, pel seu aforament.
Ha estat una jugada del jutge García-Castellón, que abans d'esperar la resposta de l'Audiència Nacional sobre el cas de Tsunami Democràtic va elevar el cas al Suprem, al qual tots els tribunals han d'obeir, i que va respondre abans que la sala penal de l'Audiència. Això no obstant, la resolució del tribunal és força crítica amb tots els investigats, especialment amb Josep Lluís Alay, director de l'oficina del president Puigdemont.
Així, en la resolució, la sala penal de l'Audiència Nacional reprodueix els arguments esgrimits pel Tribunal Suprem, el 29 de febrer, resolució en el qual va assumir la causa de Tsunami per diversos delictes, entre ells el de terrorisme, contra els dos aforats en aquest procediment, mentre que mantenia en l'Audiència Nacional la competència per investigar els 10 encausats no aforats. "Sobre els fets i els indicis del delicte de terrorisme, no s'han de posar en dubte", conclou el tribunal.
Jutjats de Catalunya
A més de rebaixar el cas a desordres públics, el fiscal demanava al titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, que enviés el cas de Tsunami als jutjats ordinaris catalans on van passar els fets. Per exemple, a un jutjat del Prat, per la protesta massiva a l'aeroport del Prat del 14 d'octubre de 2019, contra la sentència del Procés. Una petició a la qual es van afegir les defenses dels investigats, tot i que reiteren que manifestar-se no és delicte.
Indicis contra Alay
El tribunal desestima també el recurs de l'investigat Josep Lluis Alay, cap de l'oficina del president Puigdemont i defensat per Gonzalo Boye, en el qual assenyalava que no hi havia cap element que acredités, ni tan sols de manera indiciària, que hagués tingut una participació penalment rellevant en els fets investigats. Els magistrats responen que els indicis contra Alay venen recollits en la resolució del jutge instructor, en la qual va acordar la seva citació com a investigat, en un ofici de la Guàrdia Civil i en la resolució del Tribunal Suprem per la qual es va declarar competent per investigar a Puigdemont.
Les accions atribuïdes a Alay, sosté l'Audiència, “no són les d'un simple missatger a assistent aliè als fets que tracta i de la informació que transmet". I hi afegeix que "l'envergadura de les accions dutes a terme per Tsunami Democratic, relatades en la resolució recorreguda, i la participació descrita d'Alay evidencien l'essencial que era la seva participació per al desenvolupament d'aquelles”.
Investigació prospectiva
Finalment, el tribunal desestima també el recurs de la investigada Marta Molina, defensada per la penalista Marina Roig, en el qual qualificava de "prospectives" les diligències de recerca acordades per l'instructor García-Castellón. La sala entén que d'aquesta resolució es desprèn "l'existència de perjudicats i el possible ús d'instruments aptes per causar greus danys materials i personals, amb nombrosos ferits i un agent de la Policia Nacional que va quedar inconscient" després d'impactar al seu cap una pedra, la qual cosa va obligar a traslladar-lo a un hospital. Això no obstant, aquest ferit greu, però, no va passar en les protestes impulsades per Tsunami, sinó als aldarulls de plaça Urquinaona.