L'Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de dos dels condemnats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats del 17 d'agost del 2017 en què sol·licitaven la nul·litat d'actuacions en aplicació de la denominada doctrina Atristain. Aquesta va ser fixada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en relació amb la validesa de les declaracions dels detinguts en situació d'incomunicació. Ara, en dues interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d'actuacions sol·licitades per Mohammad Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i mig de presó i a 46 anys, respectivament, en considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, tal com sol·licitaven les seves defenses. Va ser fa poc més d'un mes, a finals de maig, quan Driss Oukabir va demanar que l'Audiència Nacional anul·lés el seu procediment per indefensió durant el règim d'incomunicació.
En aquell moment, la defensa d'Oukabir considerava que el seu cas és idèntic al de l'exmembre d'ETA Xabier Atristain perquè, sostenia, se li va privar de "cap possibilitat de designar un lletrat de la seva elecció" mentre va estar en règim d'incomunicació, segons exposava en un escrit dirigit a la Sala d'Apel·lacions, que revisava la sentència que el va condemnar des de fa un any. La secció tercera penal va imposar a Oukabir, responsable de llogar la furgoneta amb la qual es va perpetrar l'atropellament massiu de les Rambles (Barcelona), una pena de 46 anys de presó per delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit o fabricació d'explosius o estralls en temptativa de caràcter terrorista en relació amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.
Els apunts de la Sala d'Apel·lació
Ara, la Sala d'Apel·lació recorda que el TEDH admet excepcionalment l'anul·lació del dret del detingut a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció si en interès de la justícia hi ha motius pertinents i suficients per considerar-ho necessari. Afegeix que es poden imposar restriccions a l'accés al seu advocat sempre que hi hagi un motiu justificat. En particular, segons el TEDH, es poden imposar certes restriccions al contacte entre advocat i client en casos de terrorisme, com passa en aquesta causa, en què es va acordar la incomunicació dels detinguts fent-ho saber oportunament per interlocutòria motivada del jutge.
A més, la sala assenyala que el que és rellevant, segons el TEDH, és determinar si el dret a la defensa s'ha vist irremeiablement perjudicat perquè les declaracions incriminatòries s'hagin efectuat en un interrogatori policial sense assistència lletrada i puguin servir per condemnar-lo o que les proves obtingudes arran d'aquestes declaracions a comissaria constitueixin una part important de les proves materials en què se sustenta la condemna. En aquest cas, la sala precisa que aquestes declaracions seran analitzades en sentència, però de cap manera sustenten el pronunciament condemnatori, segons la sentència recorreguda.
Finalment, el tribunal també destaca que la sentència del TEDH produeix efectes respecte de la persona directament afectada i que en el cas d'Atristain la Sala Segona del Tribunal Suprem va acordar no donar accés al recurs de revisió, ja que la seva condemna no es va fonamentar exclusivament en les declaracions obtingudes en situació d'incomunicació.
Recurs de les víctimes
Els atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i a Cambrils van causar 16 morts i 140 ferits. La sentència que va dictar l'Audiència Nacional ja està recorreguda per part dels condemnats com les víctimes que van exercir l'acusació. Ara fa un any, el juny de 2021, l'acusació que representa el nombre més gran de víctimes del 17-A va presentar un recurs davant la sala d'apel·lació de l'AN contra la sentència que va condemnar a més de 46 anys de presó els dos principals acusats. L'acusació entén que se'ls hauria d'haver condemnat directament pels assassinats, i no només pertinença a banda terrorista o fabricació d'explosius.