Segons la interlocutòria d'aclariment, la secció primera del Penal reconeix que en la fonamentació jurídica de la sentència va assenyalar que s'havia d'imposar una pena de dos anys de presó per cada un dels tres delictes de lesions a què va ser condemnat Abad, si bé finalment se'l va condemnar a tres anys de presó per cada un.
L'Audiència Nacional ha reconegut l'error en admetre que el va condemnar per error a més anys de presó dels quals establia la sentència. El tribunal ha rebaixat de 13 a 10 anys de presó la pena que li va imposar a Iñaki Abad, un dels vuit joves acusats d'agredir dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra) el 2016.
La Sala ha estimat l'aclariment sol·licitat per la defensa d'Abad i li ha rebaixat un any per cada delicte de manera que, a més dels tres anys a què va ser condemnat per atemptat als agents de l'autoritat amb l'agreujant d'abús de superioritat i discriminació, li imposa finalment una pena de 10 anys, 3 menys que l'anterior.
Una sentència plena d'"errors"
El tribunal també admet "errors materials" en els antecedents de fet de la seva resolució i corregeix en concret la part de la sentència en la qual s'exposa la petició final efectuada per la fiscalia per a Abad, en què es recollia un delicte més de lesions del que el fiscal li atribuïa.
També reconeix que la sentència va eludir tota referència al fet que l'acusació particular que representava María José, la parella del tinent de la Guàrdia Civil agredit, no va formular acusació contra Iñaki Abad, per la qual cosa, assenyala, "és procedent rectificar aquest error".
Finalment admet un quart error, en aquest cas mecanogràfic, amb referència al cognom d'un dels acusats. Segons assenyala la interlocutòria, tots aquests errors són rectificats en virtut del que recull la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d'Enjudiciament Criminal, que estableixen que "els tribunals no podran variar les resolucions judicials que pronunciïn un cop estiguin firmades, però sí aclarir algun concepte fosc o rectificar qualsevol error material que tinguin".
Després de la sentència condemnatòria de l'Audiència Nacional, que no va veure terrorisme en l'agressió a diferència del fiscal, el ministeri públic va presentar la setmana passada un recurs davant de la Sala d'Apel·lacions insistint que els fets tenen caràcter terrorista.