Víctimes d’espionatge amb els programaris Pegasus i Candiru han registrat aquest dilluns, davant l’Audiència Nacional, una querella criminal contra exalts càrrecs del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i els fabricants del programari espia, la societat NSO Group. És la primera iniciativa de Sentinel Alliance, una organització internacional, amb seu a Suïssa, fundada per víctimes de programari espia, amb l’objectiu de combatre l’espionatge il·legal contra membres de la societat civil. La querella aporta com a proves tot l'espionatge descobert pel grup canadenc Citizen Lab i recollit en la investigació CatalanGate, amb unes 65 persones de l'entorn independentista infectats, i presentada el 2022. El Parlament Europeu ha exigit a l'Estat espanyol que repari a les víctimes per aquest espionatge il·legal.
Així, la querella es dirigeix contra Paz Esteban López, exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI); els exdirectors generals de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez Gámez; així com contra directius d'NSO Group Technologies Ltd, fabricant de Pegasus; i Saito Tech Ltd, fabricant de Candiru. Se'ls acusa de delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics, accés no consentit a dades personals i comissió d'aquests delictes com un grup criminal.
Cinc afectats
Els advocats Xavier Muñoz i Alejandro Gámez han presentat la querella en nom de Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matalama i Xavier Vives, vinculats a l’independentisme català i al desenvolupament d'eines de votació telemàtica, que van descobrir que van ser espiats amb Pegasus. La iniciativa es va presentar recentment a la societat civil catalana per sumar suports. Ara, el deganat de l'Audiència Nacional haurà de repartir la querella i el jutge instructor que li toqui, decidir si l'admet o no a tràmit.
Condemna històrica
Precisament, aquesta setmana s’ha conegut una condemna història a l'empresa israeliana, propietària de Pegasus. Un jutge dels Estats Units ha condemnat NSO per haver permès que un client seu instal·lés Pegasus en més d’un miler de ciutadans, a través d’un defecte que tenia WhatsApp, l'empresa del qual, Meta, va denunciar NSO. Així, per primera vegada es fa responsable a la societat de l’ús que en fan dels seus programes els compradors, dels quals NSO va admetre que són estats. En la resolució dels EUA, el jutge dona la raó a l'empresa de tecnologia, que és la denunciant, però no analitza la vulneració de drets al miler de persones espiades, la majoria dels quals són periodistes, polítics i dissidents. Ara, s'hauria de fer un altre procediment amb les reclamacions dels ciutadans afectats.
L’espionatge a través de WhatsApp també va ser usat contra l’independentisme català, segons va destapar el grup canadenc Citizen Lab, que va descobrir que almenys 65 persones afectades i amb els seus mòbils o ordinadors infectats entre els anys 2015 al 2021.
Reclam de desclassificació de secrets
A més de la declaració com a investigats dels excaps del CNI i la Guàrdia Civil, a la querella es demana al magistrat que sol·liciti al Consell de Ministres la desclassificació de tota la documentació sobre l'ús de Pegasus i Candiru contra els querellants, incloent-hi expedients, costos i autoritzacions. També es reclama que Paz Esteban López, Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez puguin declarar sense estar sotmesos a la Llei de Secrets Oficials.
A més, es demana al jutge que li toqui la querella que dicti ordres d’investigació a Luxemburg i comissions rogatòries a Israel per obtenir informació i testimonis de NSO Group, Saito Tech Ltd i les seves filials, amb l'objectiu de determinar la implicació d’Estat espanyol i aquestes empreses en l’espionatge.
Aragonès, espiat sense cobertura legal