Casos com els de Púnica, Lezo i Villarejo, que s'han anat trossejant en desenes de peces, amenacen de congestionar la Sala Penal de l'Audiència Nacional quan vagin arribant a judic, en no haver-hi prou magistrats i sales de vistes per poder donar-los curs en un termini raonable.

Fonts de l'Audiència Nacional consultades per Efe adverteixen d'aquesta situació i recorden que, a més d'aquestes causes, encara queden per jutjar casos antics vinculats amb Gürtel, que també es van especejar, com el de la caixa B del PP, en relació amb la reforma de la seva seu al carrer Génova, o el de les contractacions per a la visita del papa Benet XVI a València.

És una problemàtica de què alguns jutges alerten ja públicament, com ho va fer la magistrada de la Sala Penal Audiència Nacional Teresa Palacios durant la seva entrevista com a candidata a una plaça a la Sala Segona del Tribunal Suprem.

"No ens podem aficionar a la formació de peces", va exposar Palacios en abordar "la proliferació" a l'Audiència Nacional d'aquest tipus d'enjudiciaments, ja que considera que aquesta pràctica triplica, cuatriplica o quintuplica el procediment, depenent del nombre de peces que s'obrin.

La instrucció del cas Púnica, que es va iniciar l'octubre de 2014, té com a límit màxim fins al juny de 2020, per la qual cosa en aquests propers mesos el jutge Manuel García Castellón i la Fiscalia Anticorrupció hauran d'anar tancant les diferents investigacions per elevar-les a la Sala.

De Púnica fins ara només s'ha jutjat un tema circumstancial com va ser la xivatada que va rebre el principal acusat, l'expresident madrileny Francisco Granados, alertant-lo que l'estaven investigant, fets pels quals l'Audiència Nacional el va condemnar el desembre de 2017 a dos anys de presó.

En el dia d'avui aquest cas consta d'11 peces, xifra a què han aconseguit reduir en els últims mesos el jutge i la Fiscalia les 16 peces que el formaven.

Ja està conclusa i pendent d'arribar a judici la peça sobre la trama Púnica a Lleó, en la que està processat l'expresident de la Diputació Marcos Martínez, qui va substituir en aquest càrrec a l'assassinada Isabel Carrasco, i pròximament podria donar-se per acabada la de Cofely, filial de la companyia energètica francesa GDF Suez, en la qual diversos exdirectius estan imputats per martingales en concursos públics en ajuntaments involucrats en aquesta trama de corrupció.

García Castellón també instrueix el cas Lezo, en el qual el mes passat va proposar de jutjar l'expresident madrileny Ignacio González per la compra presumptament fraudulenta per uns 30 milions de dòlars de l'empresa brasilera Emissao per part del Canal d'Isabel II entre el 2012 i el 2014, per la qual cosa encara està pendent dels escrits de l'acusació i les defenses, abans que es dicti l'obertura de judici oral i pugi a la Sala.

Més avançada està la peça referida a la compra de l'empresa colombiana Inassa, en la que va estar imputat l'exministre i expresident madrileny Alberto Ruiz-Gallardón, si bé finalment se li va aixecar la imputació, per la qual cosa aniran a judici per aquests fets 22 acusats, entre ells els exconsellers madrilenys Juan Bravo i Pedro Calvo, per a qui la Fiscalia demana penes d'entre 6 i 7 anys de presó.

El cas Villarejo, que també instrueix García Castellón des de 2017, compta ja amb 20 peces i dels esmentats és l'únic que té un imputat a la presó, l'excomissari José Villarejo, al qual recentment se li han prorrogat uns altres dos anys, fins al límit màxim de 4 anys, la seva estada en presó preventiva.

Aquesta circumstància porta la Fiscalia i el jutge a provar de tancar com més aviat millor alguna d'aquestes peces per poder portar a judici l'excomissari, que tindria preferència a la Sala Penal en tractar-se d'una causa amb pres.

Una altra causa que agreujarà la situació de la Sala Penal és la de l'empresa pública Defex, en la qual el jutge central d'instrucció número 5, José de la Mata, ha estat investigant contractes de subministrament militar a cinc països: Aràbia Saudita, Egipte, Brasil, Angola i el Camerun.

Fins al moment ha tancat ja la investigació de les peces de l'Aràbia Saudita, Angola i el Camerun.

En el cas d'Angola ja hi ha escrit de qualificació de la Fiscalia, que demana 50 anys de presó a l'expresident de Defex José Ignacio Encinas i als principals acusats per la presumpta desviació de 41 milions d'euros pagats en comissions per aconseguir contractes de material policial amb el govern angolès.

Anticorrupció també ha presentat el seu escrit d'acusació a la peça del Camerun i ha sol·licitat 23 anys de presó a l'exdirector comercial de Defex Manuel Iglesias i una multa de 75 milions d'euros l'empresa pública.

Recentment, De la Mata ha proposat de jutjar a vint persones i vuit societats per l'anomenat cas Mercasa per les presumptes "irregularitats" detectades als contractes subscrits entre el 2006 i el 2016 per a la construcció d'un mercat a l'engròs a Luanda (Angola), "mitjançant el pagament de comissions a autoritats i funcionaris públics d'aquell país i l'apropiació d'una part dels fons".

Aquest mateix jutge investiga també els casos del 3 % a Catalunya i el de la fortuna de la família Pujol, la instrucció de la qual té com a límit el 23 de març de 2021 per quedar conclusa i ser enviada a la Sala per al seu enjudiciament.