A judici. L’Audiència de Barcelona ha rebutjat concedir l’amnistia a l’escopeter i tres comandaments de la policia espanyola processats per la mutilació de Roger Español, que va perdre l’ull dret per l'impacte d'una pilota de goma disparada l’1-O del 2017, segons ha avançat El País i ha confirmat a ElNacional.cat aquest dimecres. El tribunal considera que aquesta lesió és de gravetat i no està emparada per la llei de l’oblit penal. En aquesta causa, Español també va ser acusat pel delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat per haver tirat una tanca als peus del cordó policial, i el tribunal li concedeix l'amnistia, com també a tres agents de la policia espanyola (dos d'ells imputats per les lesions d'Español), acusats de vexar i picar amb la porra a votants de l'1-O.
La Fiscalia va demanar que els agents fossin amnistiats i també l'arxivament de la causa perquè assegura que els policies "complien el seu deure". Per contra, Español i les acusacions populars d’Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC exigien que els agents fossin jutjats, com així serà. Els policies que ara aniran a judici són: l'escopeter que va ferir Español (amb el número d'identificació 11.0843); el seu superior que va ordenar-li disparar (73.861) i la intervenció d'altres dos agents (amb els números 58.808 i 84.652).
El primer judici contra policies
Així, la secció 2a de l'Audiència de Barcelona celebrarà, per ara, l'únic judici contra agents policials que van vexar i pegar a votants del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. Fins ara, els agents de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra són el col·lectiu que ha obtingut més amnisties, per davant de polítics i activistes.
En la resolució, el tribunal acorda l'obertura del judici oral contra els quatre policies perquè sosté que "existeixen indicis de criminalitat suficients, entre ells la declaració de diferents testimonis, juntament amb proves documentals -especialment video enregisraments i mèdiques- i forenses". Hi afegeix que els fets es poden encaixar en el delicte de lesions. Ara, les acusacions hauran de presentar els escrits amb les penes que demanen per als quatre agents.
Trets a 14 metres de distància
Irídia, que porta l'acusació particular de Roger Español, ha estat qui ha impulsat tota la investigació. Primer, en identificar l'escopeter, que van confirmar els Mossos d'Esquadra, i després en aconseguir la seva imputació i la dels seus superiors, que van ordenar disparar. L'Audiència de Barcelona va admetre el recurs d'Irídia i va ordenar que les lesions d'Español s'investigués com un sumari -en delictes superiors a 5 anys de presó- perquè indiciàriament podia haver-hi una acció dolosa, directa o eventual, en l'acció de l'escopeter. El tribunal raonava que és sabut que les pilotes de goma no es disparen al cos ni al cap directament, sinó a terra i que reboten, però que la seva força continua sent elevada. En el cas d'Español, l'escopeter la va disparar a 14,12 metres, "una escassa distància i es manté prou energia per a provocar greus resultats en cas d'impacte", com va passar. L'escopeter va disparar, amb l'aprovació dels seus superiors, quan reculaven d'esquena pel carrer Sardenya, seguits per manifestants.
La directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha qualificat de "molt positiu" que l'Audiència de Barcelona hagi resolt que les lesions patides per Español "no és un acte imprudent" i que es jutjarà els agents que van intervenir-hi, "fet -ha afegit- que significa que l'actuació policial no quedarà impune".
A Catalunya, els Mossos d'Esquadra tenen prohibit disparar pilotes de goma des del 2014, amb un acord del Parlament arran del cas d'Ester Quintana, que va perdre l'ull esquerre d'un impacte d'aquest projectil quan marxava d'una manifestació. En les protestes de l'1-O i per la sentència del procés, mitja dotzena de persones han estat greument lesionades per impactes de pilotes de goma i pels projectils foam, dels Mossos. La majoria dels casos s'han arxivat perquè no es pot identificar l'autor.