La secció primera de l'Audiència de Sevilla planteja portar les sentències del Tribunal Constitucional sobre el cas de corrupció dels ERO davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), després que aquest estiu el Constitucional, amb una majoria de set magistrats a favor i quatre en contra, acordés anul·lar parcialment les penes per delictes continuats de prevaricació i/o malversació als expresidents d'Andalusia, José Antonio Griñán i Manuel Chaves, i a bona part de la resta dels alts càrrecs del govern andalús en l'etapa socialista. Els magistrats assenyalen que les sentències poden vulnerar el dret de la Unió Europea. Inicialment, tant l'Audiència de Sevilla com el Tribunal Suprem van considerar que el govern andalús havia malversat 679.412.179,09 euros entre el 2000 i el 2009, ja que van repartir ajudes a empreses de forma arbitrària i sense cap mena de control. El Constitucional va legalitzar bona part d'aquesta suma milionària perquè estava inclosa en les lleis de pressupostos andalusos aprovats pel Parlament andalús.
Ara, l'Audiència de Sevilla creu que hi ha elements per portar les sentències del Constitucional sobre els ERO al TJUE a través d'una qüestió prejudicial. Per això, en una providència l'Audiència ha obert un termini de 10 dies perquè les parts del procediment es pronunciïn sobre si el TC "s'ha extralimitat" en les seves resolucions amb una "interpretació alternativa de la prevaricació i la malversació", si aquesta doctrina "incompleix les exigències internacionals de lluita contra la corrupció" i per la possibilitat de no aplicar tals sentències.
Noves sentències sobre els ERO
El Constitucional anul·lava la sentència condemnatòria de l'Audiència de Sevilla en relació amb exdirigents socialista de la Junta com els expresidents autonòmics Chaves i Griñán, l'exministra socialista i exconsellera d'Economia d'Andalusia, Magdalena Álvarez, l'exconseller socialista d'Ocupació, Antonio Fernández, l'exconsellera socialista d'Hisenda, Carmen Martínez Aguayo, l'exconseller socialista d'Innovació Francisco Vallejo o l'exviceconseller d'Innovació, Jesús María Rodríguez Román. Després d'anul·lar aquestes condemnes, el Constitucional ordenava a la Secció Primera de l'Audiència l'emissió de noves sentències, tenint en consideració els fonaments jurídics incorporats pel tribunal a l'assumpte. El Constitucional ha declarat que la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla en la seva sentència inicial condemnatòria i el Tribunal Suprem en desestimar els recursos de cassació dels citats acusats, haurien "incorregut en una interpretació extravagant i imprevisible dels elements típics de 'resolució' i 'assumpte administratiu' que vulnera el dret fonamental a la legalitat penal que garanteix l'article 25 de la Constitució espanyola".
Segons defensa el Constitucional, "no cal considerar que la participació en l'aprovació d'avantprojectes de llei de pressupostos i la seva aprovació com a projectes de llei pugui ser qualificada de resolucions recaigudes en assumpte administratiu"; avisant que "els jutges, que estan sotmesos a l'imperi de la llei, tenen el deure de respectar-la qualsevol que sigui el judici que el seu contingut els mereixi" i "només quan consideren que és inconstitucional i que de la seva validesa depèn la fallada han de plantejar qüestió d'inconstitucionalitat, però fora d'aquest supòsit no podran qüestionar les seves determinacions".
Doctrina del Constitucional
A més, la providència assenyala que la doctrina del TC sobre els ERO podria incomplir les "exigències internacionals de lluita contra la corrupció política, sent incompatible amb el que es disposa en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea sobre la lluita contra el frau i contra l'activitat il·legal que afecti els interessos financers de la Unió, de prevenir i combatre la corrupció en general i de preveure l'aplicació de sancions eficaces i dissuasives en cas que tals infraccions es produeixin".
Finalment, l'Audiència també planteja a les parts per la possibilitat que els tribunals ordinaris "no apliquin les sentències del Tribunal Constitucional interpretatives de les normes legals autonòmiques", en aquest cas les lleis de pressupost dels anys entre 2002 i 2009, que, al seu judici, condueixen a "entendre com a lícites les conductes dels acusats quan, segons els tribunals ordinaris nacionals, aquestes normes no exclouen la tipicitat penal".