La Secció Quarta de l'Audiència de València ha reobert la causa contra l'exvicepresidenta del Govern valencià i exdirigent de Compromís Mónica Oltra i altres 15 treballadors públics per la gestió del cas dels abusos sexuals soferts per una menor tutelada per la Generalitat Valenciana i comesos per l'exmarit d'Oltra, educador social. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en un comunicat, el Tribunal ha estimat parcialment els recursos de l'acusació particular i les dues acusacions populars, que atribueixen a Oltra i a altres alts càrrecs un suposat encobriment del cas. Tot i que el jutge instructor va arxivar a l'abril la causa i el fiscal va donar suport a la decisió, ara la sala de la instància superior considera que no pot "descartar-se clarament" l'existència d'infracció penal i concorren indicis suficients per encausar als investigats.
Oltra va dimitir el 21 de juny del 2022 dels seus càrrecs institucionals en haver esclatat aquest cas, que ella mateixa i el seu espai polític ha denunciat reiteradament com a "lawfare" —guerra política bruta a través dels tribunals— per enfonsar-la políticament. Els recursos contra ella, als quals la Fiscalia es va oposar, els van presentar el líder del grup d'ultradreta España 2000, José Luis Roberto —en representació de la menor—, l'associació Gobierna-Te i Vox. A l'abril, el magistrat del jutjat d'instrucció 15 de València va considerar que les acusacions eren "conjectures" i que no era provat que Oltra conegués el cas de la menor fins que es denunciés l'agost del 2017.
El TSJCV: la intenció d'ocultar l'abús és "una hipòtesi plausible"
Segons la interlocutòria del TSJCV, que ha estat notificat aquest dijous a les parts, és possible sostenir com una "hipòtesi plausible" el fet que les persones sota la tutela i la protecció de les quals es trobava "haurien pretès ocultar l'abús sexual". Per a això, "s'haurien valgut d'un informe fictici, perquè s'emet un pronunciament d'inexistència d'indicis d'abús sexual, quan ni tan sols es va preguntar a la menor sobre els abusos que es coneixia que havia relatat a terceres persones", precisen els magistrats. D'aquesta manera, segons el parer del Tribunal, s'hauria omès "tant la denúncia com l'obligació de comunicar el fet al Ministeri Fiscal, evitant així que pogués exercir el control previst" en l'article 209 del Codi Civil.
"Resulta indiciàriament de la instrucció que no es van denunciar uns fets greus ni es va protegir la menor tutelada per part de qui tenia l'obligació de fer-ho, col·locant-la, per contra, en una situació de risc, perquè l'educador que havia comès els abusos va ser reincorporat al seu lloc de treball en el centre d'acolliment", recull la resolució. L'Audiència recorda que no va ser fins tres mesos després, quan la noia va relatar l'ocorregut a uns policies que estaven en el centre de manera circumstancial per altres motius, quan aquests van donar compte a la Fiscalia, que sí que va apreciar indicis de la comissió dels abusos sexuals i va interposar la corresponent denúncia.
Aquest expedient "sembla dirigit a determinar la falta de credibilitat del testimoniatge de la menor, a la qual es fa passar, de manera indiciàriament il·legal, per una entrevista i una prova pericial, quan l'assumpte estava ja judicialitzat, amb la victimització secundària que això suposa i amb la finalitat indiciària de desacreditar el seu testimoniatge o influir en el seu ànim acusador", afirmen els magistrats. Per tot això, la Sala considera que tampoc "pot descartar-se en aquest moment processal la comissió d'infracció penal, a conseqüència d'haver-se dictat, de manera arbitrària i injustificada, una resolució amb la finalitat d'iniciar el referit expedient informatiu, utilitzant recursos públics, amb finalitats particulars".
Causa arxivada a l'abril
En una interlocutòria, el magistrat va afirmar que "s'ha reiterat fins a l'avorriment que no hi ha un sol indici que es dictés cap ordre o instrucció emanada dels càrrecs directius de la Conselleria dirigides a ocultar els fets ni a desacreditar la menor". En aquesta causa també estaven imputats el seu excap de gabinet, Miquel Real; l'exsotssecretari de la Conselleria d'Igualtat, Francesc Gamero, i tretze funcionaris i treballadors més de la Conselleria d'Igualtat.
L'esquerra denúncia 'lawfare' per tombar-la
Quan va dimitir el juny del 2022, amb motiu de la imputació, Oltra ho va fer "amb el cap ben alt" i denunciant el que va qualificar d'"una de les majors infàmies que s'han produït en aquest país". La llavors vicepresidenta valenciana va assegurar que amb aquella decisió guanyaven "els dolents", en el que després el seu espai ha denunciat com a cas de 'lawfare' i que ella en aquell moment va definir com un intent de destrucció de la seva figura política i el seu espai ideològic: "En aquest país, qualsevol polític que vulgui fer polítiques que no vagin a favor dels poderosos se'l carregaran, amb denúncies falses, guerra bruta als tribunals i mentides". "El que em fa tant de mal és que la gent del poble, la més vulnerable, se senti abandonada, que no tingui escut. No ha estat una qüestió personal, ha estat política", va postil·lar.
De fet, la vicepresidenta segona i fins fa poc líder de Sumar, Yolanda Díaz, ja ha mostrat el seu suport a Mónica Oltra, en conèixer la reobertura de la causa, i ha assegurat que aquesta "manera de fer política no prosperarà". "No guanyaran", ha manifestat davant dels mitjans de comunicació en els passadissos del Congrés dels Diputats en ser preguntada per la resolució de l'Audiència Provincial de València.
Reaparició al maig
L'exvicepresidenta del govern valencià i exdirigent de Compromís, Mónica Oltra, va reaparèixer de forma pública aquest maig. Ho va fer ovacionada en assistir per sorpresa a l'assemblea d'Iniciativa —un dels tres partits que conformen la coalició Compromís—, en el primer acte polític en el qual participava després de l'arxivament de la causa judicial. Malgrat que no estava prevista la seva assistència, finalment Oltra va acudir a l'acte, celebrat a l'auditori Antonio Cabeza de Paterna (València). Oltra no va intervenir en l'assemblea ni va fer cap mena de declaració pública, però en el moment de la seva entrada a l'auditori es va interrompre l'acte i els participants li van dedicar aplaudiments i càntics de 'Mónica, Mónica' que ella va agrair col·locant la mà sobre el cor i amb el puny en alt.