Els líders independentistes empresonats van renunciar a la via unilateral. És el que es desprèn dels àudios de la declaració del passat 1 de desembre que ha publicat els diaris El Español i La Vanguardia en els quals es pot escoltar els consellers Mundó, Rull i Turull renunciar a la via unilateral. "La meva opció no és la via unilateral", va dir Carles Mundó. Rull asentió se li va preguntar "si renuncia a actuar fora del marc constitucional" i Jordi Turull va contestar afirmativament davant de la mateixa pregunta.
Els consellers es van comprometre a respectar el marc constitucional espanyol, una cosa que torna a sorprendre ja que malgrat aquestes paraules no van servir perquè sortissin de presó el vicepresident Junqueras i el conseller Joaquim Forn, i dels activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El vicepresident Oriol Junqueras va ser el que va respondre amb menys contundència a l'acatament. "Quin és la seva pretensió de cara tant a la campanya electoral com a l'eventual exercici de funcions de representació política en la pròxima legislatura?", el va preguntar el seu advocat. "Poder fer campanya en condicions d'igualtat", va exposar.
Què van dir?
Els consellers van respondre a les preguntes de la que va ser fiscal general de l'Estat, Consol Madrigal, en un clar acatament a l'ordre constitucional. "Desisteix de la voluntat de declarar unilateralment la independència?", li va preguntar la magistrada, el que va exposar: "he manifestat clarament que la meva opció no és la via unilateral. Crec que les qüestions de naturalesa política, com per exemple la necessitat que un territori declari la seva independència, només es poden formular al marc polític del diàleg, de la negociació i del pacte".
Forn va negar de manera contundent davant del magistrat del Tribunal Suprem que s'utilitzés als Mossos d'Esquadra per afavorir la celebració del referèndum. A més, va denunciar davant el magistrat del Tribunal Suprem que el coordinador dels tres cossos policials, Diego Pérez dels Cobos, va abandonar als Mossos a la seva sort.
Rull va exposar que renunciava a qualsevol actuació política "fora del marc constitucional" i Turull va dir que "el marc legal en tota la seva extensió pot permetre, si hi ha voluntat política, arribar a un acord per donar sortida a les ambicions que hi ha a Catalunya". Després d'aquesta afirmació, va acatar la Constitució.