Tothom sabia que l'operació secreta per penjar cartells infamant els germans Maragall es podia acabar descobrint i així ha estat. Uns nous àudios secrets als quals ha tingut accés ElNacional.cat confirmen que el cervell de l'operació —qui pels tallafocs orquestrats per Esquerra Republicana de Catalunya, encara no s'ha pogut conèixer— va ordenar que per dur a terme l'actuació es reclutessin persones estrangeres. D'aquesta manera hauria estat molt més complicat arribar a ells. En canvi, van ser tres joves d'Igualada, catalans, els que van ser els encarregats de penjar els cartells de “Fem fora l'Alzheimer de Barcelona” davant de seus d'Esquerra i també de centres de malalts i cobrant 50 euros, tal com es va descobrir la setmana passada en una entrevista exclusiva d'un dels tres joves a ElNacional.cat.
🟡 Pau: “Jo vaig penjar els cartells de Maragall; ens van ordenar també fer-ho en centres de malalts d'Alzheimer"
🟡 Pau: “Relevance era l'empresa que ens va pagar per penjar els cartells dels Maragall”
Nous àudios secrets del cas dels cartells dels Maragall
És una nova informació a la qual ha tingut accés aquest mitjà, que se suma a les revelades la setmana passada i les publicades els darrers dies sobre aquest escàndol que esquitxa directament el partit republicà com qui va ordenar, coordinar i finançar, suposadament, aquest atac de falsa bandera contra els germans Maragall en plena campanya electoral de les eleccions municipals de 2023, on Ernest Maragall —ara ja exmilitant d'Esquerra— es presentava per Esquerra.
Es tracta d'una gravació feta en un cotxe entre dos dels joves que van ser reclutats per V.L. per penjar els cartells que la B —l'estructura paral·lela de propaganda del partit— havia dissenyat per intentar posar en el debat públic el seu candidat, que estava eclipsat per Xavier Trias i Jaume Collboni, els candidats de Junts i del PSC, respectivament. La conversa és entre Pau i G.F., el jove que tenia contacte directe amb el militant d'Esquerra i que va facturar a Relevance per cobrar els encàrrecs. Entre d'altres, l'enganxada dels cartells de la infàmia. Segons un atestat policial, que forma part del sumari de la instrucció del Jutjat 27 de Barcelona, G.F. va arribar a facturar, en una desena de factures, 40.000 euros d'aquesta empresa afí a ERC. Pau, en canvi, com l'altre tercer jove, no ha rebut res més que una petita part d'aquests diners, tot i que havien pactat un repartiment segons les responsabilitats i riscos que van prendre amb l'acció de falsa bandera que van perpetrar.
G.F., que tenia contacte amb el militant de l'Anoia, explica en aquesta conversa que qui li va encarregar la feina va dir que havia reclutat tres persones estrangeres per fer l'acció i així complicar que poguessin ser enxampats. “Jo era iugoslau, el G. era albanès i tu eres rus”, explica. “I quan van descobrir que no era així, ens van vendre”, relata, a preguntes del Pau. “Quan es van adonar que érem catalans i que érem d'Igualada… va començar el dominó. Gent fora. Gent espantada”, relata també G.F. —un dels tres que surt a les imatges que van aconseguir els Mossos— en aquesta gravació que s'ha pogut conèixer ara i que va ser gravada quan aquestes imatges ja eren públiques i els Mossos ja havien identificat els tres joves i la investigació estava en marxa.
“Si han pillat alguna factura, estem morts”
En la conversa a la qual ha tingut accés ElNacional.cat també es pot sentir com G.F. pateix pel fet que puguin ser descoberts. “Ens poden pillar d'una manera molt fàcil, descobrint l'empresa [Relevance]”, apunten. “Si han pillat [els Mossos] alguna factura, estem morts”, assegura un dels dos implicats. Les investigacions policials i també el testimoni, en una entrevista a ElNacional.cat, han permès saber que G.F. facturava a Relevance per la feina que li encarregaven els cervells de la B.
És aquí on creuen que està la part més dèbil de l'entramat i que és per aquí on poden caure. En la conversa també es pot sentir com G.F. assegura que va falsificar informes per demostrar que havia fet la feina que havia facturat a l'empresa. El jove que tenia contacte amb el militant V.L., de l'Anoia i en contacte amb altres persones vinculades al partit republicà, que els Mossos no han pogut aclarir qui eren, també explica que els dos mòbils intervinguts, a ell i al militant, també poden servir per aconseguir arribar a informació.
Finalment, el buidatge policial no va permetre arribar més amunt que V.L. tot i el temor de G.F. “No hi trobaran noms. No hi ha proves sòlides que ens puguin incriminar”, assegura en aquesta conversa al Pau, per tranquil·litzar-lo. També detalla que les converses amb els dos militants d'Esquerra amb qui va tenir contacte G.F. es van fer des d'aplicacions encriptades que es destrueixen. Però va cometre un error —no ho explica aquí, s'ha pogut saber després—; va fer captures de pantalla, que van ser trobades pels Mossos d'Esquadra.
“Són uns mataos”
Potser G.F. imaginava que treballava per una organització seriosa i poderosa. O potser li van dir així quan li van oferir, suposadament, 300 euros per penjar els cartells, amb dos coneguts seus, a Barcelona la nit del 8 de març de 2023. Li van dir que tot estava preparat, que tenien contacte als Mossos d'Esquadra —a la conversa assegura que agents de la policia catalana avisaven Esquerra per saber com anava la investigació, un extrem del qual no se n'ha trobat cap prova— i que no passaria res.
I això també ho va traslladar als seus còmplices, Pau i G.O. I si tot està cobert, com és que el jutge ha acceptat analitzar els mòbils de V.L. i G.F.? “Si representa que tot està cobert, el jutge no haurà autoritzat mirar els mòbils”, pregunta Pau. “Com, que tot està cobert? El jutge, no. El jutge no es pot controlar. Necessites mils, mils i mils d'euros. No tenen estructura per fer-ho. Són uns mataos. Són uns mataos totals”, explica G.F. en la conversa.